Les petjades aragoneses de Josep M. Espinàs

// Berenguer de Mussots

El dia 5 del proppassat mes de febrer moria a Barcelona el prolífer home de lletres i activista cultural barceloní Josep Maria Espinàs i Massip als 95 anys, a poc més d’un mes de fer-ne 96.

Aquest escriptor polifuncional i viatger empedreït, tingué, pel que sabem, el primer contacte —si més hi ha testimoniatge en escrit publicat— amb les terres aragoneses de llengua catalana en l’article «Donde el Ebro se llama Ebre», un dels cinc que van configurar el reportatge aparegut al setmanari Destino entre el setembre i l’octubre de 1961 amb el títol Todo el Ebro en ciclomotor, reportatge que, ara en català, aplegà en el volum: Seguint tot l’Ebre amb un primitiu Velosolex (2003). En concret, en el capítol acabat d’esmentar, Espinàs descriu, després d’haver passat la nit a Mequinensa i d’esmorzar a la vora d’un viatjant de comerç, com d’assedegat es va trobar fent el camí, mig improvisat, que d’aqueixa vila minera el va menar a la de Faió, vila que visità fugaçment i on, sense ell se n’adonés, i d’acord amb Joan Coromines, l’Ebre torna a dir-se, popularment si més no, Ebro, ni que sia com a romanalla del passat mossàrab d’aquesta part del país; però això és un altre tema que ara no ve al cas. 

El 1990 dedica un dels primers dels seus nombrosos volums peripatètics a la comarca de Llitera: A peu per la Llitera (Viatge a la frontera de la llengua). La lectura, o no, de l’obra despertà, d’acord amb la crònica signada per Francesc Blanc i Castells al número 8 (Hivern de 1991) de la històrica revista Desperta Ferro!, reaccions ben diverses, com ara quan van atorgar a J. M. Espinàs l’extint i ingrat premi Eixordiga del certamen “Personajes Litera 90” promogut pels sectors més contraris a la cultura i la llengua pròpies del país. Amb tot, cal afegir que el 27 d’abril d’aquell any de 1990 es presenta aquesta obra a Tamarit de Llitera, en dues atapeïdes sessions, tenses en ocasions, però sempre animades i, en certa manera, enriquidores.

Sis anys més tard, el 1996, es publica A peu pel Matarranya (Viatge a l’Aragó que parla català), volum ocupat en descriure l’experiència de transitar per les terres i les viles de la llenca oriental d’Aragó. En el número 11 (desembre de 2000) de la també històrica revista matarranyenca Sorolla’t, na Teresa Jassà publica una “Carta oberta a Josep Ma Espinàs” en què la poeta i ceramista calaceitana se centra en la breu estada del passavolant barceloní a Calaceit tot ressaltant aspectes de la història de la vila que Josep Maria Espinàs no va saber veure en una breu i impressionista visita.

I potser encara es podia esmentar la publicació el 2006 A peu per Aragó (El Somontano); i encara més cal esmentar un parell de títols dedicats a territoris del Principat ben propers a l’Aragó catalanòfon: A peu per la Terra Alta (1989). I, esclar, l’inici de tot: Viatge al Pirineu de Lleida (1957), en companyia de Camilo José Cela que, en paral·lel, va redactar Viaje al Pirineo de Lérida. (1965).

---

Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023