Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

La literatura popular catalana dins d’un projecte internacional*

Es presenta a Tarragona A History of Catalan Folk Literature

// M. D. Gimeno

La URV va acollir divendres 14 de febrer la presentació d’una nova i important publicació: A History of Catalan Folk Literature. Coordinada per dos professors del Departament de Filologia Catalana, Carme Oriol i Emili Samper, és fruit del treball de 15 especialistes en folklore de diversos àmbits del domini lingüístic català.
Va realitzar la presentació Jordi Ginebra, catedràtic de la secció de Llengua, qui va destacar que el presentat era un “llibre rodó”, ja que conté una síntesi de la historia dels estudis sobre la literatura popular catalana i alhora mostra l’evolució de l’interès per la literatura popular: “un indici de què pensa el país de si mateix”, va comentar. Així, l’obra consta d’una introducció diacrònica des dels estudis de mitjan segle XIX a l’actualitat a Catalunya, i de diferents seccions dividides per territoris: les Illes Balears, País Valencià i els territoris més petits com Andorra, Catalunya Nord i la Franja aragonesa o “the Aragonaise Strip”, un terme traduït pel paral·lel amb la de Gaza. A cada capítol s’analitzen etapes no homogènies, en funció del desenvolupament respectiu dels estudis folkloristes. Al mateix temps, s’informa clarament, de manera sistemàtica, sobre l’activitat de recerca.
Segons Ginebra, la síntesi s’ha d’entendre no com un resum sinó com una recopilació d’investigacions escampades, dins d’una construcció narrativa, i per això pot atreure tant especialistes com un públic general. Significativament, ho publica l’editorial John Benjamins (col·lecció IVITRA Research in Linguistics&Literature, núm. 21), una de les principals en literatura i lingüística al panorama occidental, i en anglès, l’actual llengua científica, de manera que contribuís a homologar al context internacional la literatura catalana. En este sentit, A History of Catalan Folk Literature és una mostra de la maduresa de la disciplina, a la qual han contribuït la URV i en concret de la Dra. Oriol, catedràtica de l’àrea de Literatura, qui, continuant els estudis iniciats pel desaparegut Josep Maria Pujol, ha treballat per consolidar l’Etnopoètica com a disciplina filològica dins dels estàndards acadèmics, una tasca d’anys desenvolupada amb diferents projectes de recerca, la creació de l’Arxiu de Folklore, la base de dades “Folkloristes”, la direcció de tesis doctorals, diferents congressos, una revista indexada i publicacions rigoroses com la presentada. Esta prové de l’últim projecte I+D, “Estudi diacrònic de la literatura popular catalana: fins inèdits i recursos a la xarxa”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat entre 2016 i 2018, del qual ha sorgit en paral·lel la Història de la literatura popular catalana (2017), obra més extensa, dedicada a especialistes.

 

Dos moments de la presentació. / M. D. Gimeno

A la conclusió de la presentació, els dos editors, precisament, van contextualitzar el llibre dins dels projectes realitzats, van comentar detalls de l’edició, i van destacar els informes favorables dels experts internacionals que van avaluar l’obra, dels quals s’han inclòs fragments a la contraportada. Van destacar la feina d’equip i també van agrair la col·laboració del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la URV i el patrocini de la Fundació Mútua Catalana. Alguns dels autors van ser presents a l’acte celebrat a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la universitat tarragonina, en un ambient molt cordial.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 145, abril 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: