Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

La història de les Jornades d’Arqueologia de Calaceit

// Joaquim Montclús

Durant els dies 3, 4 i 5 de maig a la vila de Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, es van celebrar unes jornades d’arqueologia per commemorar el centenari de les excavacions realitzades per l’Institut d’Estudis Catalans.

Cent anys enrere, l’Institut d’Estudis Catalans va encarregar els estudis i les excavacions a l’eminent científic i arqueòleg en Pere Bosch i Gimpera. Aquest personatge es va formar a Alemanya i era el millor, a anys llums, dels arqueòlegs de tot l’estat.

Les excavacions van començar l’any 1914 i no el 1915 com alguns estudiosos afirmen. Es van acabar, per força major, l’any 1923 per l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera. Durant els anys que van durar les excavacions, personatges com: Joan Colomines, Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Agustí Duran i Sanpere, Josep Gudiol i molts d’altres, van visitar i col·laborar en les excavacions.

L’any 1915 es va crear el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del qual fou director en Pere Bosch Gimpera i i tingué com a col·laboradors, entre d’altres, a Lorenzo Pérez Temprado, secretari de l’ajuntament de Massalió, i a Maties Pallarès, fill de Pena-roja. L’eminent arqueòleg, en les seves memòries, diu que va mantenir una gran amistat amb els senyors del poble, tots de gran cultura, i cita a Santiago Vidiella, Julián Ejerique, Josep Wenetz i Marià Galindo. També cita a Joan Cabré com un arqueòleg de renom i a qui deu molt l’arqueologia espanyola. Cabré va començar les excavacions del poblat de Sant Antoni i després traspassà els drets a l’Institut d’Estudis Catalans.

En els resultats dels estudis es va poder constatar que els homes que en aquells moments poblaven el Matarranya, el Baix Aragó, la Terra Alta, els Ports i, fins i tot, les actuals Terres de l’Ebre, amb petites diferències, era la mateixa gent. L’eslògan dels famosos tres territoris d’avui dia: “Matarranya, Morella i Terra Alta, tres territoris, una mateixa terra”, ja s’havia inventat.

A les jornades hi van acudir la flor i la nata dels arqueòlegs i estudiosos que recentment s’han ocupat del tema. Coordinades, des del punt de vista científic, per en Rafel Jornet i Niella, un arqueòleg jove i de gran prestigi, fill d’aquestes contrades, i van desfilar personatges com: Núria Rafel, Joan Sanmartí, Luís Fatás, Jordi Cortadella, Alexis Gorgues, Juan Antonio Benavente, Pierre Moret, Carme Belarte, Jaume Noguera, Salvador Melguizo, Jordi Dioli, David Bea, David García Rubert, David Asenció, Maite Miró, Jorge Angás, Rafael Domingo, David Arrufat, Ana Casasús, Alex Farnós, María del Mar Villalbí, Josep Manuel Rueda, Joan Martínez Tomàs, Tània Álvarez, Iván Cost Serret, Arturo Oliver Foix, José Ignacio Royo i, potser, alguns més que no citem per desconeixement. Ja ens perdonaran.

Els actes van començar el divendres a la nit amb una conferència de l’arqueòloga i doctora, la senyora Núria Rafel i amb un homenatge a l’arqueòleg Enrique Vallespí Pérez, nascut a Favara de Matarranya l’any 1929, net de Lorenzo Pérez Temprado, i que actualment resideix a Sevilla.

El professor Vallespí, retirat ja fa uns anys de la docència i les excavacions, és l’últim gran arqueòleg d’aquella gran nissaga que des de principi del segle passat es va preocupar de l’arqueologia i la història de les nostres terres. Darrerament, malgrat la seva edat avançada, ha volgut fer, potser, la darrera contribució, publicant una gran obra que porta per títol El grupo del Boletín de Historia y Geografia del Bajo Aragón. Evocación en su correspondencia epistolar (1883 – 1954).

Es tracta d’una història d’aquells grans homenots de principi de segle que arranca en les darreres dècades del segle XIX i on explica detalladament com va nàixer la passió per l’arqueologia, qui eren en realitat aquests grans estudiosos, com van portar a terme les excavacions, amb quins recursos comptaven, la correspondència que mantingueren, etc.

Les ponències dels estudiosos que van participar en les jornades, on hi ha moltes noves aportacions, seran publicades per l’Institut d’Estudis Catalans. En Rafel Jornet, coordinador científic de les jornades, en les visites guiades que es van fer el diumenge dia 5 per diversos poblats va dir: “Seria convenient reprendre de nou les excavacions per poder tancar els estudis i les conclusions que fa cent anys començaren aquells eminents arqueòlegs, que prosseguiren els seus seguidors com Martín Almagro, Beltrán Martínez, Purificación Adrián, Francesca Pallarès i que, finalment, agafaren el relleu els participants en les recents jornades. Ben segur que en dos o tres campanyes ho tancaríem”.

 


Imatges de les Jornades. / Sigrid Schmidt von der Twer

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: