Móra d’Ebre, com el seu nom indica, és un vila situada a la riba del riu que connecta el sud de Catalunya amb l’interior de la Península, dita Ibèrica justament en relació al nom d’aqueix curs fluvial. Una població que sempre ha estat un nus de comunicacions important, a redós del qual va nàixer, bàsicament com a conseqüència del ferrocarril, una altra, Móra la Nova. Móra, nova o vella, és un dels punts més calents de Catalunya, al bell mig de l’anomenada cubeta de Móra, emmarcada per dos congostos del riu, el pas de l’Ase al nord i el de Barrufemes aigües avall; i per les serres, a Llevant, del Tormo i de Tivissa i, a Ponent, de Cavalls i de Cardó. A més de la relativa proximitat geogràfica a la Franja, també s’hi ha interrelacionat tradicionalment amb Faió i amb Mequinensa, a través de la navegació fluvial i dels dits camins de sirga. Històricament, a més, tota aquesta rodolada havia estat possessió de la Baronia ribagorçana d’Entença.
Entre altres atractius, i conscient que no es tracta ara de parlar de turisme, Móra celebra, ja des de 2007, Litterarum, que segons els seus patrocinadors és una “fira professional que promou obres de qualsevol disciplina de les arts de l’espectacle basades en textos literaris”, i que inclou entre les seues activitats la ja tradicional Fira del llibre ebrenc. Enguany, a més d’obrir-se la llengua occitana, s’ha obert també decididament cap a la Franja, i així va ser presentada el dia 17 de maig a Calaceit, localitat que ha adquirit la condició de subseu de Litterarum. I, en la mateixa línia, el 19 del mateix mes, al teatre La Llanterna de Móra, va tindre lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada”, cedida per l’ajuntament de Mequinensa. Un acte al qual va ser convidada formalment l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
En una tòrrida tarda de maig, que de ben segur només presagiava les que estaven per arribar el mes següent, es va obrir al públic el conjunt de fotografies, com a homenatge al seu autor en el vintè aniversari de la seua defunció. Un repertori gràfic de la realitat del poble vell, avui davall les aigües i justament abans de la seua desaparició definitiva, presentat a través d’uns plafons col·locats al vestíbul del Teatre. Va encetar els parlaments el director de la Fira, el valencià Lluís-Xavier Flores, qui, després d’obrir amb una salutació als assistents, va destacar el paper de Moncada en la mitificació de l’entorn ebrenc al qual pertanyia, així com la seua importància com a figura cabdal de la literatura catalana contemporània, tant pels aspectes qualitatius de la seua obra com per la projecció internacional que aquesta ha assolit.
En el torn de les intervencions més institucionals, Darío Vidallet, regidor de Cultura de Mequinensa, va agrair la deferència de l’ajuntament de Móra d’Ebre per haver albergat l’exposició. Rubén Biarnés, alcalde de la localitat acollidora, acompanyat de Montse Pineda, regidora de Cultura, va posar en relleu la importància de fomentar les relacions entre viles que comparteixen una mateixa llengua i, alhora, un patrimoni fluvial que és justament el que va posar en valor Moncada en el conjunt de la seua obra.
Posteriorment Ramon Sistac, professor emèrit de la Universitat de Lleida, en la seua condició de membre i en aquest cas representant de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, sense estalviar crítiques a la situació actual del català a l’Aragó, va glossar la influència, tant lingüística com literària, de l’autor mequinensà en l’àmbit de la comunitat catalanoparlant en primera instància, però també en el de la cultura europea, ja que els seus valors ultrapassen les fronteres per esdevenir universals. Finalment Javier Rodés, tècnic de cultura de l’ajuntament de Mequinensa, va fer la presentació guiada pels continguts de l’exposició, que així va poder ser apreciada, entre elogis, pels nombrosos assistents que es van atrevir a desafiar la immensa calorada.
Amb posterioritat a la inauguració i després d’un piscolabis, es va representar en el mateix teatre l’obra “Pompeu Fabra s’escriu amb ce trencada”, de Jordi Hervàs Solà, a càrrec de la companyia Terra Teatre.
Publicat a Temps de Franja n.166, juliol-agost 2025