Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Història de la literatura popular catalana*

// Carles Sancho

En l’anterior Temps de Franja ja donàvem notícia de la presentació d’este volum, el passat 4 de desembre, a la Universitat Rovira i Virgili. Un interessant treball d’investigació en què han participat tres universitats que comparteixen la mateixa llengua: la Rovira i Virgili a Catalunya, la d’Alacant al País Valencià i la de les Illes Balears. Des d’esta necessària però poc freqüent col·laboració es poden fer projectes amplis com és el cas d’esta publicació en què han treballat un nodrit grup d’investigadors, setze concretament, coordinats per Carme Oriol i Emili Samper. El volum està dividit per apartats dedicats als diferents territoris on es parla la mateixa llengua: Catalunya, Illes Balears, País Valencià i El Carxe, Franja d’Aragó, Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer.

 

 

Catalunya és la que aporta més autors, materials i informació a la història de la literatura popular catalana com és obvi i notori. Els responsables del treball parlen de la Catalunya de mitjans del segle XIX en què el moviment romàntic va començar a interessar-se per la literatura popular: el folklore literari de Milà i Fontanals i el folklore excursionista de Cels Gomis. En el cas de les Illes, sorprenentment, l’interès per la seua llengua a Menorca comença gairebé cent anys abans que a Catalunya per influència dels glosadors —poesia oral improvisada. Sembla que la dominació primer francesa i, més tard, britànica a l’illa donava més llibertat a la llengua materna dels insulars. Al País Valencià l’inici dels reculls del folklore va anar a càrrec d’investigadors —Martí i Gadea i Badenes Dalmau—, a mitjans del segle XIX, tot i que hi van haver entitats excursionistes, no van tenir la influència de les veïnes catalanes en la recollida de literatura popular. A la Franja d’Aragó, a la Catalunya Nord i a la ciutat de l’Alguer qui van començar a interessar-se pel seu folklore van ser sobretot investigadors i escriptors catalans i mallorquins a finals del segle XIX i principi del XX. A la Franja: Cels Gomis, Joan Amades i Antoni M. Alcover. A la Catalunya Nord: Jacint Verdaguer, Milà i Fontanals i Joan Amades. I a la ciutat l’Alguer: Milà i Fontanals i Marià Aguiló. El moviment artístic i literari del romanticisme d’aquell moment es va estendre per tota Europa i a Catalunya i al País Valencià va coincidir amb la Renaixença. El romanticisme donava molta importància als sentiments, desvetllava la consciència nacional i volia recuperar els arrels dels pobles i la llengua i el folklore eren uns elements imprescindibles per a la cultura.

Durant el franquisme la literatura popular catalana al Principat, al País Valencià i a les Illes va tenir un desenvolupament més lent. Com que procedia del folklore, de la cultura tradicional, el poder la veia inofensiva per a enfrontar-se al nou règim sorgit de la guerra civil. A la Franja d’Aragó, fins que no va morir Franco, no es van publicar textos en català, així que els primers treballs de literatura popular catalana van aparèixer després de la mort del dictador perquè durant el franquisme la nostra llengua era silenciada i menyspreada. El Carxe petita regió del nord-est de Múrcia que limita amb el País Valencià, la recopilació de la seua literatura oral no apareix fins la publicació del treball d’Ester Limorti i Artur Quintana El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia (1998).

La forta identitat catalana, l’economia i l’autogovern, en diferents èpoques, ha afavorit este gènere literari al Principat i, és per això perquè tots els territoris que comparteixen la llengua catalana han vist Catalunya com un referent, com un model a seguir per treballar en la recuperació de la literatura popular. Alguns territoris ho tenen més fàcil perquè el català és cooficial —Catalunya, les Illes i País Valencià— en altres és més difícil perquè la llengua del territori no és oficial –la Franja d’Aragó, Catalunya Nord, El Carxe i l’Alguer. Andorra, l’únic estat en què la llengua catalana és oficial, pràcticament encara no s’ha treballat la història de la literatura popular.

La part dedicada a la Franja d’Aragó d’este volum va a càrrec d’Artur Quintana i Hèctor Moret, segurament els millors investigadors sobre el tema i el territori perquè han treballat i coordinat els dos grans projectes col·lectius de recollida de literatura popular catalana a l’Aragó: Lo Molinar (1995-1996) i Bllat colrat! (1997), amb l’ajut de més d’un centenar d’investigadors i col·laboradors franjolins. De cada projecte se n’han publicat tres volums dedicats a la narrativa i teatre, al cançoner i als gèneres etnopoètics breus no musicals. Estos dos treballs han de servir per a motivar els investigadors i escriptors franjolins a seguir publicant nous materials.

El volum és un extraordinari referent, on han col·laborat prestigiosos investigadors, de com es pot treballar al màxim nivell sobre un projecte comú en tots els territoris de llengua catalana per tenir una perspectiva àmplia i global de la qüestió motiu d’estudi. Si no es continua i aprofundeix en esta línia de recerca els territoris perifèrics de la llengua que compartim, queden massa silenciats i oblidats per l’escassa població catalanoparlant, la manca d’identitat cultural i pel poc suport que li dedica l’administració. A més d’este volum hi ha un acord amb l’editorial de fer-ne una versió en anglès.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: