Francesc Serés, flamant director de l’Institut Ramon Llull
// Redacció
El passat 1 de juliol Francesc Serés (Saidí, 1972), s’estrenava com a director de l’Institut Ramon Llull, després de tres anys com a director de l’àrea de creació d’aquesta institució.
L’autor de Saidí (Baix Cinca) i resident a Olot, format en Belles Arts i Antropologia, compta amb una sòlida trajectòria com a escriptor que arrenca amb la trilogia De fems i de marbres (publicada entre 2000 i 2003) i arriba fins a la trepidant novel·la La casa de foc (premi Proa 2020), passant pels contes de La força de la gravetat (2006) (que el va fer mereixedor del Premi Nacional de Literatura 2007), les cròniques de La matèria primera (2007) (Premi Octavi Pellissa 2004), els Contes russos (2009) (Premi Ciutat de Barcelona i Premi de la Crítica de Serra d’Or), o La pell de la frontera (2014), entre d’altres, en què explora la relació de l’home amb el seu entorn a través del treball des de diversos registres que van de la literatura a la crònica periodística.
Des de 2016 dirigeix el projecte personal Residència Faber (posteriorment FaberLlull), amb seu a Olot i Andorra, residències on han fet estada centenars d’experts de nivell mundial en diversos àmbits de les arts, les ciències o les humanitats.
L’Institut Ramon Llull (IRL) és un organisme públic que té per objectiu la promoció al exterior dels estudis de llengua i literatura catalana en el món acadèmic, així com de la producció cultural catalana en àmbits com el teatre, el cinema, la música, la dansa, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura en fires i festivals. L’IRL s’integra en la Fundació Ramon Llull, que aplega els Governs de Catalunya, Balears, l’Ajuntament de Barcelona, Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Alguer i una xarxa de municipis valencians i balears.
Tags: Catalanofonia
Trackback from your site.