Chusé Aragües va rebre el Premi Franja a la gala de l’IEBC a Torrent de Cinca*

Written by Redacció on 6 d'agost de 2019. Posted in Catalanofonia

// Redacció

El passat dissabte 1 de desembre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va celebrar la seua gala anual, enguany a la casa Ferrabrás de Torrent. L’acte va començar amb el lliurament dels Premis Galan a la Normalització Lingüística al col·lectiu feminista “Lo Perkal de les Faldetes” i a Jordi Larroya de Digital Fraga TV, que en el seu discurs va reivindicar l’ús “normal i espontani de la llengua” a la televisió que dirigeix, i també va explicar que properament el canal es veurà a la comarca, ja que actualment només es pot sintonitzar a la ciutat de Fraga.
L’altre guardó de la jornada va ser el Premi Franja, Cultura i Territori, enguany concedit a l’editor Chusé Aragüés. El president d’Iniciativa Cultural de la Franja, Artur Quintana, va destacar entre d’altres coses que Aragüés ha editat i traduït diverses obres en aragonès i en català, “l’única editorial privada que publica en català a l’Aragó”. Aragüés es va mostrar molt il·lusionat pel reconeixement i va reivindicar el patrimoni lingüístic aragonès. Pep Labat, de l’IEBC, també va fer l’enèsima crida a les institucions per tal que s’impliquen en la protecció al català a les nostres comarques.
Al final de l’acte es van lliurar les Beques Amanda Llebot: el primer premi per al projecte presentat per Sergio Rivas i Sonia Ezquerra “Fem memòria”, i un accèssit per a Laura Becana Ball per al seu projecte “De qui és tu, maja?”. Un altre premi va ser per a la mequinensana Anna Morales, que va fer el cartell anunciador de la gala. L’acte va acabar amb una actuació musical trilingüe del grup “La Chaminera”, ben celebrada pel nombrós públic.

Jordi Larroya recollint el premi de mans dels fills d’en Josep Galan. / Sigrid Schmidt Von Der Twer




Chusé Aragüés fent el discurs d'agraïment. / Sigrid Schmidt Von Der Twer

Parlaments de la gala de l’IEBC

“Pep, no afluixeu”

Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística

Un any més em complau acompanyar-vos en la vostra Gala anual i reconèixer i felicitar-vos pel treball que desenvolupeu en pro de la llengua catalana parlada a Aragó, treball que sé ben bé que no està exempt de dificultats.
Per això, aquests Premis Galan a la Normalització lingüística i el Premi Franja: cultura i territori, són una important referència per tots aquells que es preocupen per la defensa de les nostres dues llengües minoritàries, l’aragonès i el català. Així que en primer lloc vull fer arribar les meves felicitacions als premiats, a Jordi Larroya, al grup Lo Perkal de les Faldetes, i a l’editor i traductor Chusé Aragüés, així com als guanyadors de la vint-i-novena edició de les Beques Amanda Llebot.
Un treball imprescindible, el vostre, Pep, no afluixeu mai.
Per al Govern d’Aragó, que represento en aquest acte, suposa una gran alegria comprovar la vitalitat de la societat civil d’aquestes terres. Sense el vostre treball i la vostra obstinació no hagués estat possible la tasca que hem desenvolupat durant aquests tres últims anys, recuperant, en primer lloc, el nom de català per a la nostra llengua. No hem de tenir complexos, parlem castellà i no som castellans, parlem català i no som catalans. Com molt bé diu la nostra benvolguda alcaldessa de Mequinensa: ells també parlen català.
Treball de reconstrucció en primer lloc (que fàcil és destruir, i que difícil i complicat construir), i d’elaboració després de normes que hauran de ser els fonaments per a veure un futur de forma més optimista.
Han estat gairebé quatre cursos escolars, amb l’actual, d’impuls de l’ensenyament de i en català que és triat per un 80% de les famílies aproximadament, la qual cosa suposa uns 4.200 alumnes, amb la creació de nou places de professors en les plantilles orgàniques del departament, elaboració dels currículums de primària, secundària i batxillerat, recuperació del Seminari de Professors i Professores de català (que per cert va ser guardonat amb el recentment creat premi Desideri Lombarte, juntament amb José Bada i Artur Quintana, que avui ens acompanya) renovació del conveni amb la Generalitat de Catalunya, que permet el reconeixement dels nivells de català en la comunitat veïna, la recuperació del premi literari Guillem Nicolau, amb la publicació dels llibres guanyadors i els finalistes, publicació de materials didàctics, etc. Espero també que, a no trigar, es constituixque l’Institut Aragonès del Català, del qual s’estan enllestint els tràmits precisos per a constituir-lo.
Evidentment queda molt camí per recórrer (la cooficialitat no és cosa del Govern d’Aragó, sinó de les Corts aragoneses). Un camí que caldrà fer junts amb els ajuntaments i les comarques, i també amb les entitats privades, imprescindibles al territori. Si aquesta legislatura ha servit per posar els fonaments de tot això, en la següent, si comptem amb el vostre suport, caldrà construir una casa ben sòlida, com aquesta casa Ferrabràs, que ens permetixque veure un futur en el qual la nostra llengua es desenvolupe amb tota normalitat, sense amenaces.
Tant de bo sigue així. Moltes gràcies i endavant.

♦ ♦ ♦ ♦

“Chusé no es només un editor“

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

Em plau molt especialment de dir-vos ara unes paraules amb motiu d’atorgar el Premi Franja 2017 a en Chusé Aragüés. I això és així perquè amb en Chusé he compartit moltes de les misèries i poques glòries que vivim els que defensem aquest patrimoni tan íntimament aragonès que són les llengües aragonesa i catalana, pròpies i històriques d’aquest país.
En Chusé és l’únic editor del sector privat a l’Aragó que ha editat llibres en llengua catalana, i això tant des del segell de l’Editorial Prames com des del de Gara d’Edizions. Tots els altres editors que publiquen llibres en català a l’Aragó pertanyen al sector institucional: bàsicament al Govern, als instituts provincials de cultura (IFC, IEA, IET) i a les nostres associacions d’estudi i foment de la llengua catalana: l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya. Llevat doncs de Prames i Gara d’Edizions, les dues editorials des d’on ha publicat en Chusé Aragües, totes les altres editorials aragoneses del sector privat defugen per evidents motivacions no precisament comercials la publicació de llibres en català. Val la pena reflexionar sobre aquestes tan anòmales desmotivacions dels nostres editors.
En català en Chusé ha publicat obres de Merche Llop, Jesús Moncada, Artur Quintana, Mario Sasot i un muntó de guies de muntanyisme. A més ha traduït i editat unes quantes obres del català a l’aragonès i al castellà Camí de sirga i Cabòries estivals d’en Jesús Moncada així com Licantropia d’en Carles Terès. I si els mapes de les moltes guies de Prames presenten una toponímia com cal en els territoris catalans de l’Aragó és perquè en Chusé n’ha tingut bona cura que fos així.
En Chusé Aragüés no és només editor. Des que l’escola, paradoxalment, li va descobrir l’aragonès, en discriminar-lo els mestres perquè en el seu castellà d’Aragó bategaven moltes paraules i construccions en aragonès, ha treballat intensament en reaprendre la seua llengua aragonesa, fins a convertir-s’hi en un bon especialista. N’ha publicat un útil diccionari aragonès-castellà i castellà-aragonès i hi ha fet un grapat de traduccions d’altres llengües. N’és també un infatigable activista en el dia a dia i també un bon i viu exemple que Aragó ye trilingüe.
Només voldria afegir que per a mi ha estat un molt bon mestre per a parlar aragonès.