‘Al Portal’, una revista germana de la ciutat de l’Alguer
// Lluís-Xavier Flores Abat
A l’octubre de 2021, l’amic Cento Marco i jo mateix visitàvem la ciutat de l’Alguer; complíem així un somni de molts anys. En lo nostre cas, era un viatge molt esperat d’ençà que en 1993 descobriren que allí es venerava un imatge que havie provingut de la nostra ciutat d’Alacant, lo Sant Crist de la Misericòrdia o “lo Cristo d’Alacant”, com és conegut popularment. En eixa ocasió, l’amic Carlos Sechi, exalcalde de l’Alguer i membre actiu de l’Obra Cultural de l’Alguer, ens anunciava la propera publicació d’una revista en català. Mesos després ja és realitat Al Portal. Veus de l’Alguer, un nou periòdic en la nostra llengua, hereu de L’Alguer. Periòdic de cultura i informació (1988-2014), el qual va ser fonamental en la promoció cultural i lingüística de l’Alguer, gràcies al treball constant de mossén Antoni Nughes (1943-2018), que n’era el cap redactor. Esta revista algueresa entre a formar part del panorama cultural de la ciutat catalana de Sardenya i del món de la catalanofonia, com la nostra Temps de Franja a l’Aragó. Los ho devem al treball del Centre Cultural Antoni Nughes, l’Obra Cultural de l’Alguer i la Plataforma per la Llengua.
La seua presentació van dur-se a terme en la cerimònia de la festa de Sant Jordi de 2022 a l’Alguer –lo 10 de juny es va presentar a Barcelona– i hi participaren Antoni Torre (Centre Cultural Don Nughes), Giuseppe Tilloca (Obra Cultural de l’Alguer) i Irene Coghene (Plataforma per la Llengua), tres coneguts activistes de la cultura algueresa, així com Carlo Sechi, exalcalde de la localitat, que va coordinar l’acte. Fins a la data s’han publicat quatre exemplars, amb una periodicitat de tres números a l’any (amb un preu de tres euros), que tracten temes culturals sobre l’Alguer, actualitat, llengua, identitat, història i medi ambient. La contraportada de cada número és un poema, tal com cloïa també el periòdic L’Alguer, i el grafisme i il·lustracions són de Margherita Sechi.
La revista conté articles majoritàriament escrits en lo català de l’Alguer –recordem que juntament amb el valencià, és la tercera varietat de la nostra llengua que té un estàndard propi i oficial–, però també hi trobem algun article en italià i sard. La presència d’Al Portal és indispensable per a la normalització del nostre idioma en esta ciutat sarda, pertanyent a la Corona d’Aragó durant molts segles, on el nombre de catalanoparlants cada vegada minva més. La redacció o comitat està composta per Irene Coghene, Salvatore Manca, Mauro Mulas, Giusy Pascalis, Luigi Saiu, Salvatore Scala, Carlo Sechi, Giuseppe Tilloca, Antonio Torre, membres de les associacions responsables del periòdic.
Al primer número trobem articles com ara el dedicat a Antoni Nughes, de Carlo Sechi; al segon, los titulats “La cançó catalana a Sardenya: Mariner, bon mariner” del cantautor Claudio Gabriel Sanna i “Fidelitat a l’Alguer a Ciro Fadda” de Pere Lluís Alvau, sobre este músic, compositor i autor de Xistos algueresos, finit el 2022; al tercer, l’interessant “Periòdics algueresos” de Carlo Sechi, “Agermanament l’Alguer i Tarragona” de Miquel Fort i “La tradició del casicottu”, un formatge de Pasqua, d’Antonella Casu i Piergianni Chessa; i al darrer número, un article dedicat a la producció local de pansa de Mauro Mulas i un altre sobre rituals de Setmana Santa de Salvatore Manca, en què es cita el popular Sant Crist de la Misericòrdia del segle XVII així com referències locals, valencianes i catalanes del costum recentment recuperat a l’Alguer de fer grillar el forment per a guarnir-hi los sepulcres de Dijous Sant.
Al Portal té l’ambició de continuar la tradició de les publicacions periòdiques catalanes editades a l’Alguer, com ara La Sardenya catalana. Fulla patriótica dels catalans de Itàlia dirigida per Ramon Clavellet (amb un sol número en 1908); Renaixença nova (amb dos números en 1960), dirigida per Antoni Simon Mossa del Centre d’Estudis Algueresos; Bastió, la veu de l’Alguer (amb dotze números entre 1980 i 1982); i l’esmentat L’Alguer, periòdic de cultura i informació (amb cent cinquanta-set números entre 1988 i 2014), però també segueix l’estela de la Revista de l’Alguer. Periòdic de cultura dels Països Catalans (1990-1999) del Centre de Recerca i Documentació Eduardo Toda.
Des de Temps de Franja desitgem llarga vida a Al Portal, a les seues entitats impulsores i a totes les persones que, superades les ingerències i fortes hostilitats del passat provinents del Principat, respecten i promouen les peculiaritats de la llengua i cultura alguereses i llur manera de defendre i normalitzar este patrimoni compartit amb la resta de germans catalano/valencianoparlants, entre ells los aragonesos. Les subscripcions les podeu fer en plalguer@plataforma-llengua.cat, però, sense dubte, lo que mereix la pena és visitar a l’Alguer i adquirir-la allí mateix; tots los que parlem i estimem este idioma mil·lenari ho hauríem de fer alguna vegada en la vida.
Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023
Tags: Catalanofonia
