Amb motiu de la commemoració dels 30 anys des de la publicació de l’Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí, d’Hèctor Moret i Màrio Sasot, per invitació de l’associació Fem memòria i dins de les jornades CulturArte de Saidí, divendres 15 de maig va tenir lloc un col·loqui per valorar amb perspectiva la situació social de la llengua local.
En un saló del CITE ple de gom a gom, Sergio Rivas, de Fem Memòria, va contextualitzar l’acte i va introduir els participants en el col·loqui. Carme Messeguer va intervenir en representació de l’IEBC, entitat que va impulsar la publicació dels estudis de les parles de Mequinensa, Fraga i Saidí ara fa 30 anys per dignificar la llengua en les nostres comarques. Hèctor Moret i Màrio Sasot van explicar el procés de gestació d’aquests estudis i en concret com van portar a terme l’estudi a Saidí i els informants que van entrevistar. Finalment, Sara Salvador, saidinesa estudiant del Grau de Filologia Hispànica a la URV, va compartir les conclusions del TFG que ha portat a terme sobre la situació sociolingüística del català a Saidí, de què destaquem que si bé els parlants són conscients de la reculada de la llengua, consideren que la transmissió generacional se segueix produint, tot i que una persona del públic va manifestar el seu escepticisme i preocupació al respecte.
Molt interessant i enriquidor va ser el diàleg entre públic i ponents a propòsit de la denominació de la llengua que parlem, sempre des de la cordialitat. De fet, quan un dels ponents va esmentar Jesús Moncada com un dels millors escriptors en llengua catalana, algú entre el públic va comentar que, en efecte, Moncada escrivia en “saidinè de Miquerensa”.
Aquell mateix dia i gairebé a la mateixa hora, va tenir lloc a Torrent, en la Casa Ferrabràs i dins del marc de la Primavera Cultural d’aquesta població una mica més aigües avall del Cinca, la xerrada “Lo català de la Franja: de les dades a les veus”, a càrrec de Carmen Cuadrado i Fernando Senar, professors a la UdL.
La coincidència d’ambdós actes i l’afluència de públic a tots dos reflecteix l’interès i la sensibilització creixents per part de la població comarcana per la llengua que parlem (en tota la seua variació) davant del menyspreu reiterat i recentment renovat que rebem els parlants dels qui ens governen.
