Des del Centre d’Estudis Llibertaris José Alberola, han presentat aquesta Ruta com a guia cartogràfica on reconèixer els llocs on es van desenvolupar alguns dels esdeveniments més rellevants de la història de l’anarquisme a Fraga, des de principis del segle vint fins als anys trenta.
Les idees llibertàries i l’anarcosindicalisme van arrelar molt aviat a Fraga i les Terres Baixes del Cinca, essent, d’es d’aleshores, part activa de l’associacionisme obrer i social. Va arribar a assolir gran notorietat en moments històrics concrets: als anys vint, als anys trenta, durant la guerra i la revolució de 1936, fins i tot en els foscos anys de la dictadura franquista, en la clandestinitat i en el postfranquisme.
Agustín Orús, llibertari des de la seva adolescència, nascut a Fraga el 1918, explicava que la seva àvia li cantava, sent infant, l’històric himne anarquista Hijos del pueblo. Està documentat el conflicte laboral del 1906, com a conseqüència de la manca de treball per la paralització de les obres del Canal d’Aragó i Catalunya (conegut inicialment com el «Canal de Tamarite de Litera»). Es va convocar una vaga reclamant pa i feina. Hi va haver barricades que tallaven l’accés a la ciutat a l’altura del pont sobre el Cinca amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil, amb el tràgic resultat de diversos morts, entre els quals hi ha cinc obrers i un guàrdia civil, i diversos detinguts. En aquella època es cantava una cobla que deia: El canal de Tamarite, ni lo han hecho ni lo harán porque no quieren los ricos que los pobres coman pan.
Dels anys vint i trenta en queda el record de la lluita anarcosindicalista i l’activisme cultural i llibertari: la vaga de dones treballadores de la indústria manufacturera de figues seques. La intensa activitat desenvolupada des de la Societat Cultural Aurora -ateneu llibertari- amb la compra d’un solar i la construcció d’una casa per la pròpia militància, on es va instal·lar l’escola racionalista amb José Alberola com a mestre, a més a més del Sindicat, biblioteca, grup de teatre i d’un grup de Joventuts Llibertàries, etcètera.
A la insurrecció anarquista de desembre de 1933, hi va haver participació activa en diversos pobles de la comarca, sobretot a Bellver de Cinca; no a Fraga, encara que sí que va patir la repressió, amb diverses detencions i clausura del Sindicat per ordre governativa. Van ser moltes les detencions de militants anarquistes, de pobles de les Terres Baixes del Cinca, que van estar diversos dies presos a la presó de Fraga (seu del partit judicial) fins al trasllat a la presó d’Osca.
Especial menció mereix el procés revolucionari de juliol de 1936: creació del Comitè Popular Revolucionari, la col·lectivització de la terra i la incipient indústria. El Consell Municipal, la creació de la primera biblioteca pública, l’Hospital de Sang o la seu del primer Consell d’Aragó, etc.
La Ruta inclou els domicilis particulars on van viure Agustín Orús i Valero Chiné, militants llibertaris de Fraga amb una llarga trajectòria, a més del domicili on va néixer Liberto Sarrau, històric militant anarquista, membre del grup Quijotes de l’Ideal de les Joventuts Llibertàries de Barcelona i molt vinculat a Fraga; també la casa on va viure José Alberola.
La militància anarquista —amb una rellevància especial— va residir a Fraga o, per diferents circumstàncies, va visitar el poble o la comarca. A més de José Alberola i el seu fill Octavio, cal esmentar Ramon Acín, Felip Alaiz, Bonaventura Durruti, Ricardo Sanz, Joaquín Ascaso, Francisco Ponzán, Manuel Lozano, Joaquina Daurat, Emma Goldman i tantes i tants altres.
La Ruta no segueix cap cronologia concreta; s’ha intentat fer un recorregut circular perquè sigui més senzill el recorregut. La major part de les localitzacions es troben al nucli històric de la ciutat, amb l’excepció de l’última localització (la número 24), que es troba al marge dret del riu. És cert que diversos dels llocs esmentats corresponen al període de guerra i el procés revolucionari de 1936-1938.
No és una feina definitiva, sinó en construcció permanent. Des del Centre d’Estudis són conscients de com n’és de rica la història de l’anarquisme a Fraga i a les Terres Baixes del Cinca; això els anima a continuar investigant i recopilant dades. En qualsevol cas, la guia intenta donar continuïtat al treball de divulgació històrica que des del Centre d’Estudis Llibertaris José Alberola han desenvolupat durant anys, també amb les diferents passejades guiades, organitzades juntament amb l’organització anarcosindicalista de Fraga.
La pretensió dels organitzadors no és acadèmica ni científica; en qualsevol cas, sempre contrasten allò que afirmen. La major part de la informació de què es condició que mereix tot el respecte i credibilitat.
Animem tothom a passejar pels carrers de Fraga amb una altra mirada i l’entesa oberta. La història de l’anarquisme forma part de totes les persones que anhelen i treballen per assolir la justícia social i la llibertat plena.
Si necessites ampliar informació, pots posar-te en contacte amb el Centre d’Estudis a través del correu electrònic: celalberola@gmail.com
