Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Presentació a Fraga el llibre de J. M. Calvo ‘Dentro de poco os podré abrazar’*

// Josep San Martín Boncompte**

El dia 11 de novembre la Delegació de l’Aragó de l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, va organitzar a la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga la presentació del llibre: Dentro de poco os podré abrazar. Supervivientes aragoneses de los campos nazis. El delegat a l’Aragó de l’Amical, Josep San Martín, feu la presentació de l’autor del llibre, Joan M. Calvo Gascón, que exposà en una xerrada amena el contingut del llibre que ha estat editat amb la col·laboració del Govern d’Aragó.
Joan M. Calvo forma part de la Junta de l’Amical i és un dels experts més destacats en l’estudi de la deportació dels aragonesos als camps nazis. És autor també del llibre Itinerarios e identidades, Republicanos aragoneses deportados a los campos nazis, editat per Amarga Memoria del Govern d’Aragó l’any 2011.
El llibre que ens va presentar en Joan aquest novembre a Fraga, conté les biografies d’una dotzena d’aragonesos deportats als camps nazis que van sobreviure a la deportació. Entre aquesta dotzena hi ha un parell de biografies que corresponen a dos deportats de la Franja: Salvador Benítez Griñó, originari de Vall-de-roures, i el fragatí Dámaso Ibarz Arellano, tots dos deportats al camp de Mauthausen. Precisament, el títol del llibre és una frase extreta de la carta que Dámaso va escriure a la seva família en ser alliberat de Mauthausen. És una frase que ens mostra la contradicció que es fa patent també en les altres biografies i en les dels nombrosos republicans deportats supervivents dels camps nazis. Havien estat alliberats, havien aconseguit sobreviure a l’infern més inimaginable i, en aquell moment que la joia de la llibertat es feia realitat, també els colpejava la impossibilitat de completar l’alegria que els deportats d’altres països sí que podien gaudir en aquells moments: ells no podien retornar a casa, la dictadura franquista seguia present a Espanya i feia impossible un retorn ràpid i joiós. Les famílies haurien de continuar patint la separació forçada, tot i saber que els seus éssers estimats estaven vius!

L’autor en un moment de la presentació. / Josep San Martín

Aquest llibre, que surt a la llum quan estem a punt de commemorar els 75 anys de l’alliberament dels camps nazis, és un recordatori d’aquests fragments de vides truncades pel nazi-feixisme. Malauradament, el silenci que imposà el franquisme sobre tantes víctimes, ha continuat encara durant els anys de democràcia; no s’ha fet prou per retornar-los la dignitat i el reconeixement que mereixen. Estem en deute amb tots ells i totes elles. Cal fer un esforç perquè no es perdin en l’oblit molts testimonis encara inèdits i desconeguts. Aquest llibre és un testimoni més que evitarà que una dotzena de republicans i republicanes aragonesos deportats als camps nazis, restin oblidats.
Cal agrair als familiars dels protagonistes biografiats en aquest llibre les seves aportacions per tal d’ajudar a refer la memòria. Cal destacar que a la presentació del llibre a Fraga hi assistiren la Maria Ibarz, germana del deportat Dàmaso i un nebot seu, el José Luis Escuer, als que agraïm les seves aportacions per tal de confeccionar la biografia del seu familiar.
Des de l’Amical de Mauthausen i altres camps, fem un esforç permanent per donar a conèixer cadascun i cadascuna del republicans i republicanes que patiren la deportació. En concret, un dels projectes que avui ja és una realitat és el web dels 1008 aragonesos i aragoneses deportats i deportades, i es pot consultar en questa adreça: www.aragonesesdeportados.org

 


*Publicat a Temps de Franja n. 144, gener 2020

**Delegat a l’Aragó de l’Amical de Mauthausen i altres camps

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (2)

  • Avatar

    ibarz patrick

    |

    bonjour,
    je suis le fils de damaso ibarz arellano,le troisieme de ses sept enfants,quel plaisir d’entendre le souvenir de mon pére déporté avec ses camarades de misères,et de savoir la préoccupation quasi quotidienne de ma tante maria et de mon cousin josé-luis dont nous n’avons plus de nouvelles depuis plus de 50 ans,nous la detresse quotidienne de damaso et du grand traumatisme de sa vie dans les camps nazi et allemand nous l’avons vécue pendant toute notre enfance,loin très loin de fraga,quand d’autre on vécus sur sa notoriéte due à des evenements tragiques dont nous avons subis les conséquences et accompagné notre père jusqu’à sa dernière demeure en France au cimetiére de Saint-Avertin en indre et loire ou il s’était retiré.grand respect pour tous ses compagnons de misère et hasta siempré la victoria pour les gens libres.patrick ibarz.

    Respondre

    • Avatar

      carles teres

      |

      (Traducció Google, per al que no entenen gaire el francès):
      Hola,
      Sóc fill de Dámaso Ibarz Arellano, el tercer dels seus set fills, quin plaer escoltar la memòria del meu pare deportat amb els seus camarades en misèria i conèixer la preocupació gairebé diària de la meva tia Maria i la meva cosina josé- Luis, del qual no tenim notícies des de fa més de 50 anys, nosaltres, la molèstia quotidiana de Dáamaso i el gran trauma de la seva vida als camps nazis i alemanys, la vam viure durant tota la nostra infància, molt lluny de Fraga, quan uns altres van viure de la seva notorietat a causa de fets tràgics les conseqüències de les quals vam patir i van acompanyar el nostre pare fins a la seva última casa a França al cementiri de Saint-Avertin, a Indre et Loire, on s’havia retirat. respecte per tots els seus companys en la misèria i fins a la victòria per a la gent lliure. Patrick ibarz.

      Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: