Cultura acaba les obres a la coberta que protegeix Vil·la Fortunatus

// Govern d’Aragó

El Departament d’Educació, Cultura i Esport ha finalitzat les obres de la coberta que protegeix el jaciment de Vil·la Fortunatus al terme municipal de Fraga. Els treballs han tingut un import de 57.983,37 euros i han consistit en la substitució de la coberta, que estava construïda amb policarbonats i presentava filtracions. S’ha substituït per una coberta de xapa grecada d’acer precalat que soluciona els problemes de goteres que podien produir-se a la vil·la romana.
El manteniment del jaciment es realitza amb les brigades municipals gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Fraga. Aquesta cooperació s’estén a les visites, que es gestionen a través de l’oficina de turisme de la localitat.
El jaciment de Vil·la Fortunatus, descobert i estudiat entre 1930 i 1940 i catalogat com a BIC, es troba a uns 5 quilòmetres al nord de Fraga en el terme del Pilaret de Santa Quitèria. La seua construcció data del segle II, tot i que a finals del segle III o principis del IV d.C. va ser ampliada i es va construir la nova vila, decorada amb rics paviments de mosaic. Les investigacions arqueològiques han demostrat que, després de l’abandonament de l’habitatge, una part va ser reaprofitada i transformada en basílica per al culte cristià a la fi del segle IV o començaments del segle V. També s’han trobat al jaciment evidències d’ocupació visigoda.
Per les grans dimensions de la vil·la i per la riquesa de la seva decoració se sap que Vil·la Fortunatus va ser l’habitatge d’una rica família romana. La seua denominació no és fruit de la casualitat, sinó que es deu a una inscripció en mosaic, que al·ludeix a seu propietari. Presenta l’habitual distribució dels habitatges privats romans, amb estances al voltant d’un pati obert porticat d’uns 300 m2. S’han conservat restes de la seva decoració mural i dels seus paviments tessel·lats de diferents qualitats. Alguns d’aquests mosaics es conserven al propi jaciment, encara que els més importants es van traslladar al Museu de Saragossa.
En destaca el que duu la inscripció amb el nom del propietari, trobat en una de les estances, d’altres representen un calendari, a la manera romana, del qual es conserven sis mesos; diverses deïtats com Venus, Eros i Psique i alguns motius cristians com el crismó (monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres del mot grec Khristós). Una altra de les cambres, l’aquàrium, es decorava amb motius marins.

Vista de la intervenció en Vil·la Fortunatus (Foto Govern d'Aragó)