«Coses del Poble» de Mequinensa ret un tribut sorpresa a l’Hèctor Moret*

// Màrio Sasot

La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà Coses del poble esdevingué, en la part final, un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.

L’acte va tindre lloc a la sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació Coses del poble al llarg de l’any, emmarcades en el projecte «Cultura al carrer».

Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, «la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble».

Seguidament, l’historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes («Les cases que es buiden») ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret, entre altres.

Homenatge sorpresa

I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.

Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret «per l’enorme tasca d’investigació i difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon».

A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.

Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merxe Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web Espai Jesús Moncada.

Un discurs vindicatiu i compromès

En nom de tots els participants, Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules per a concloure l’acte.

Començà el parlament advertint: «M’heu demanat que faci una breu intervenció com a president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua; serà la primera, des que es va constituir el ple el proppassat 1 d’octubre d’enguany.» Però també indicà: «No puc separar les meves paraules institucionals d’aquelles que em brollen del cor, adreçades a l’Hèctor, que ha estat sempre un referent, no tan sols com a literat (poeta i estudiós de la literatura catalana d’autors aragonesos), sinó encara més com a investigador sobre la llengua catalana a la Franja, amb aportacions imprescindibles per a conèixer el panorama dialectal d’aquest territori, la seva toponímia, la seva història i la seva etnopoètica (o literatura popular). L’estudi de l’obra de Jesús Moncada i de Desideri Lombarte, els treballs sobre “lo poble” (la llengua i els noms de lloc), o els reculls de literatura oral Lo Molinar i Bllat Colrat (dos projectes encapçalats per l’Artur Quintana), són algunes de les aportacions d’Hèctor Moret a les bases sobre les quals uns quants hem fonamentat la nostra tasca de recerca.

»I què en direm —afegí— de tota la seva poesia, un clar exemple de dignificació de la llengua catalana a l’Aragó, en la línia dels admirats Moncada i Lombarte.

»Totes les aportacions de Moret, han de ser per a l’Acadèmia que represento una guia d’actuació per a dur a terme les funcions que estableixen els nostres estatuts: vetllar per les llengües minoritàries pròpies d’Aragó i pels drets lingüístics dels seus parlants. Aquesta institució ha d’estar al servei de la societat aragonesa, i no té un altre objectiu que emparar l’aragonès i el català d’Aragó, dues llengües que no se citen pel seu nom al nostre Estatut d’Autonomia i que de reüll s’esmenten a la llei de Patrimoni Aragonès. La tasca de l’Acadèmia és, per tant, fer-les visibles d’una vegada per totes.»

També va reconèixer que «els acadèmics no comencem de zero, perquè, al costat de la feina desenvolupada pels estudiosos, hi ha hagut moltes iniciatives particulars que ens marquen el camí. I un bon exemple dins la Franja d’Aragó n’és el poble de Mequinensa, perquè heu sabut reconèixer des de sempre que la vostra llengua és el català i heu posat en marxa multitud de propostes per a la seva promoció. En aquest punt torno a recordar amb admiració la vostra alcaldessa Magda Gòdia.

»Per aquesta raó, no vull deixar d’encoratjar el Grup d’Investigació Coses del Poble a seguir endavant. El treball de les associacions ha estat capital per a la defensa, la promoció i la pervivència de la nostra llengua materna, i com a president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, he de dir que el seu recolzament és del tot imprescindible per a nosaltres. L’Acadèmia —va concloure— no pot caminar sense les associacions que han lluitat per les nostres llengües minoritàries, el català i l’aragonès; Acadèmia i associacions han d’anar de la mà, i estic convençut que d’aquesta manera les accions que es duran a terme seran força exitoses.»

Aquesta segona part de l’acte va ser amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Béla Bartók i altres autors de música contemporània.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 152, gener de 2022