Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa
  • Inici
  • Territoris
  • Aragó
  • Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

La Direcció General de Política Lingüística posa en marxa Aragó 3L Les nostres llengües

// Redacció

La iniciativa pretén divulgar entre els estudiants aragonesos les tres llengües parlades en la comunitat autònoma: castellà, aragonès i català d’Aragó.

L’aragonès com a única llengua exclusiva d’Aragó, el castellà i el català d’Aragó constitueixen l’element principal de la nova web i guia didàctica que ha llançat la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó per fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes llengües entres els escolars del país.

La nova pàgina web, http://aragon3l.lenguasdearagon.org/, inclou informació relativa a el nombre de llengües que es parlen al món, el mapa de les que es parlen a Aragó, raons per estudiar-les, i també recursos didàctics per abordar el tema en l’àmbit educatiu. Aquest web va acompanyat d’una guia didàctica, que desenvolupa alguns dels continguts inclosos a internet, i que es distribuirà en aquells col·legis de la Comunitat que sol·licitin desenvolupar aquesta activitat a través dels programes Luzía Dueso i Jesús Moncada. La Chaminera, companyia musical, que entre les seves funcions es dedica a la divulgació educativa, s’encarregarà de dinamitzar l’activitat que desenvolupen els centres al voltant d’aquesta iniciativa.

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, en la presentació de la iniciativa Aragó 3L Les nostres llengües.

 

No obstant això, atès que tot el material és descarregable, està disponible per a tots els centres educatius que vulguin utilitzar-la.

A Aragó, amb una superfície una mica més gran que la de Suïssa i una població de gairebé un milió i mig d’habitants, s’hi parlen tres llengües pròpies: el castellà, l’aragonès i el català, les tres de filiació romànica. El castellà és l’única llengua oficial a l’Aragó i el seu ensenyament és obligatòria en tots els nivells, sent coneguda i emprada pel 100% de la població autòctona.

L’aragonès és l’única llengua exclusiva d’Aragó i està reconegut com a llengua pròpia per diferents instruments legals, com l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès o la vigent Llei de Llengües d’Aragó. No obstant això, no gaudeix d’un règim de cooficialitat i la seva situació és precària, fins al punt que està considerat per la UNESCO com una llengua en perill de desaparició.

Tot i que antigament es parlava a gairebé tot Aragó, actualment l’aragonès es conserva al nord del país, a l’àrea aproximadament delimitada per la línia Ansó-Santolaria-Fonz- Benás. Es calcula que avui dia parlen l’aragonès en les seves diferents modalitats, d’una manera més o menys quotidiana i en estat relativament pur, unes 25.000 persones. Si a aquestes s’afegeixen les que el coneixen, és a dir, l’empren ocasionalment o el parlen molt castellanitzat, la xifra arriba de 50.000 a 60.000 persones.

Pel que fa al català, és una llengua compartida amb amplis territoris d’altres comunitats autònomes veïnes i la seva situació jurídica és anàloga, en la nostra Comunitat, a la de l’aragonès. Els seus dominis geogràfics amb prou feines han patit variacions al llarg dels últims segles: és parlat en una franja oriental que s’estén des de la Ribagorça fins al Matarranya. El nombre de parlants quotidians de català d’Aragó és d’unes 55.000 persones i els que ho entenen arribarien fins als 90.000.

En l’actualitat, segons dades de la Direcció General de Política Lingüística, al voltant de el 5% de la població autòctona aragonesa, posseeix una llengua materna diferent del castellà.

 

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: