Posada Guadalupe

Un ‘Rebost’ de recursos pedagògics*

// Nuria Sesé Ferro

Vaig nàixer al bell mig de la frontera lingüística de la Ribagorça, a la capçalera de l’Isàvena, just entre l’aragonès, el benasquès i el català, quan el ribagorçà era llengua d’ús i comunicació per a la gent de la comarca, com a mínim als llugars petits, i parlar “xapurreau” volia dir que tenívem permís per a xarrar o ragonar com a casa, que ens podévem entendre sense haver de passar al castellà.
Rebost pot veure la llum gràcies a diverses causes. L’entorn lingüístic dels meus primers anys, el fet de fer de mestra durant molt temps, d’haver viscut a Graus, Castilló de Sos, Barcelona i Fraga, de tenir fills catalanoparlants… I l’oportunitat que el Govern d’Aragó em va oferir el 2009-10 de presentar i portar endavant eI projecte “Materiales didácticos de y para la Ribagorza trilingüe” dins d’una convocatòria de “licencias por estudios destinadas a maestros”. I, finalment, gràcies a la iniciativa el 2017 de la Direcció General de Política Lingüística, d’actualitzar i editar el projecte per a posar-lo a disposició dels docents.

 

Rebost és un recull de recursos pedagògics on hi ha produccions orals i escrites organitzades per:
• Tipologies textuals (contes, endevinalles, embarbussaments o lligallengües, vocabularis) i jocs amb contingut lingüístic.
• Modalitats lingüístiques: aragonès ribagorçà, benasquès i català ribagorçà.
• Blocs temàtics: Natura, món vegetal i mineral; món animal; les persones, necessitats i relacions; la casa i l’entorn proper.
S’ha fet una adaptació didàctica per mitjà de fitxes i suport informàtic (vídeos, arxius sonors, presentacions en PowerPoint) perquè siguen funcionals per al professorat i atractives a l’alumnat, amb l’objectiu de poder incloure-les en els seus temes d’estudi com a un recurs més que ajude a normalitzar la llengua autòctona a l’escola. Però aquestes propostes poden ser útils també a l’educació d’adults, als tallers de memòria, als espais de lleure (colònies, activitats extraescolars, biblioteca…) i a casa.
La Ribagorça és la comarca més nord-occidental d’Osca. El mosaic dialectal ribagorçà conforma una àrea de contacte que participa de les llengües aragonesa i catalana, amb característiques lingüístiques comunes. S’hi diferencia territorialment l’aragonès ribagorçà, el benasquès i el català ribagorçà. Cada població s’adscriu a la seua filiació lingüística amb totes les transicions i intercanvis normals en un espai humà tan reduït.
Jo vaig nàixer a Vilacarle quan la Ribagorça era funcionalment plurilingüe. Em vaig criar a Graus, on em vaig adonar que la llengua de la ràdio –l’únic indret del meu entorn on sentia parlar castellà– era l’idioma de l’escola, de les cartes, dels llibres, de les cançons, dels tebeos i del metge: era la important. La de casa només servia per a les coses, els sentiments, els contes i els somnis.
A la dècada dels seixanta, els dilluns a Graus era dia de mercat. Hi baixava gent de Benasc o de Campo, i venien també de Benavarri, La Pobla, Ubiergo, Torres… Jo seia a les escaletes del Banc Central a escoltar: què bonic xarraven! I jugava a reconèixer-los: “Aquest de Castigaleu, eixa de Roda o aquella de Jusseu…”. Ningú es comunicava en castellà. Només amb els forasters. Sempre havia volgut fer alguna cosa perquè la realitat lingüística tornés a semblar-se a la d’aquell mercat.
Rebost a la Ribagorça, ’reposte’ en aragonès, era on es guardava les coses de menjar. Molta gent ha obert el seu rebost per a fer possible aquest recull. De fet, el més bonic d’aquest treball és la quantitat de gent implicada: amics, parents, veïns, mestres, canalla, antics coneguts i nouvinguts que al proposar-los de participar pareixia que els feies un favor. A mi em toca ara presentar-lo i ho faig amb molt de gust, perquè és defensar l’entusiasme de totes les persones —grans i xiques— que hi han participat, que van cantar, jugar, contar; van aportar els seus escrits, van oferir les seves habilitats, temps i feina per a aquest projecte.
Pots entrar-hi a furonejar des de casa. Pots mostrar-li-ho a ton pare, a la iaia –potser et contarà un conte paregut o t’explicarà com jugava ella–o pots fer els joc de mans a ton fill… De fet, aquest mes de gener serà accessible a la xarxa dins el web de lenguasdearagon.org/rebost. Al mestres de la Ribagorça se’ls ha entregat un llibre explicatiu i una memòria USB on hi ha l’instal·lador del gestor de tots els materials de Rebost.

 

 

 


*Publicat a Temps de Franja 136, gener de 2018

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: