Taula rodona Veus en el Cerç
// Artur Quintana i Font
El 14 de març, ha tingut lloc al Liceo d’Alcanyís la clausura de l’exposició Veus en el cerç, creada per la DGPL, sobre les escriptores en aragonès i català, present a la ciutat des de la inauguració el 4 de febrer, i sobre la qual ja us vam informar –en podeu llegir el text a tempsdefranja.org. L’exposició havia estat prèviament a Jaca i Saragossa, i seguirà el 18 a Mequinensa. Sembla que després anirà només a Benasc. I perquè no, en tot cas, a Barcelona, on fàcilment trobaria bona acollida i gent interessada tant al Centre Aragonès com a la Universitat? I a Osca tampoc, o a Fraga, ciutats ambdues les més populoses tant de l’aragonesofonia la primera, i de la catalanofonia nostrada la segona? Us ho deixo ací.
Na Maria Teresa Moret, comissària amb Chulia Ara de l’exposició, ha presentat els ponents de la taula redona, formada per l’escriptor Màrio Sasot, ben conegut pels lectors de Temps de Franja, revista d’on n’havia estat director, i ara ho és d’Styli locus, a més de finlandesista; pel professor de literatura castellana de la universitat de Saragossa José Ángel Sánchez, amb un bon gruix d’escrits sobre les lletres en aragonès, i per Merxe Llop, poeta, narradora i assagista, i directora amb en Sasot d’Styli locus.
En Sasot va tractar de les escriptores en català, en Sánchez ho feu de les que escriuen en aragonès, i na Llop es presentà a ella mateix, com a poeta i narradora. Sobre les escriptores en català, en Sasot es va centrar en les del Matarranya Históric —de la Ginebrosa a Nonasp—, més nombroses, que les que hi ha al nord de l’Ebre —unes 8 contra unes 22. Totes són de la nostra contemporaneïtat. D’autores més antigues no sembla haver-n’hi cap, tret de lletres d’algunes reines amants de la literatura. La situació canvia en el cas de les escriptores en aragonés, com va explicar en Sánchez, on si que hi ha algunes dames del període barroc, Isabel de Rodas i més encara l’abadessa de Casbas, Ana Abarca de Bolea, que sense ser gaire conscients —per no dir gens— del que feien, versificaren en aragonès. Però l’esclat de les dames escriptores en aragonès no comença fins a la dècada dels 70 del segle passat i continua amb empenta a l’hora actual, en tots els géneres. La poeta i narradora Merxe Llop va exposar l’aspre camí que va haver de sofrir per a descobrir que podia escriure en la seua llengua, una descoberta que han hagut de fer tots els escriptors tant si escriuen en català com en aragonès. Na Llop sense els seus estudis al Principat difícilment hauria pogut esdevenir escriptora aragonesa en català. La Taula rodona va estar emmarcada per l’espectacle musical i rapsòdic de Políglota teatre format per Marta Castelló i Alberto Martín sobre versos de na Teresa Jassá especialment.
Entre el públic força nombrós vaig advertir la presència d’uns quants lapaistes, els que neguen que a l’Aragó parlem en català, com ara na María José Gascón, batllessa de la Codonyera, especialment coneguda per la seua participació en els ominosos Fets de la Codonyera.
Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023
Tags: Aragó
