Posada Guadalupe

‘Rebost’, un treball necessari

// José Ignacio López Susín*

Al Butlletí Oficial d’Aragó del 13 d’abril de 2009, es van convocar pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, llicències per estudis per a funcionaris docents, entre les quals es trobava la realització durant el curs 2009-2010 de projectes d’investigació o de desenvolupament curricular que incidissin directament en la pràctica docent i en la millora de la qualitat de l’ensenyament.
En aquesta convocatòria, Núria Sesé Ferro va obtenir l’única llicència convocada per a l’elaboració de materials didàctics d’àrees impartides en llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
D’aquesta manera va poder dedicar-se en exclusivitat, durant un curs, a la investigació que ha donat lloc a Rebost.
Materials didàctics de i per a la Ribagorça, que vuit anys després és una feliç realitat.
Rebost neix, doncs, de l’interès d’una mestra per les llengües pròpies de la Ribagorça, de la necessitat que ella i altres docents veien en la publicació d’instruments útils amb els què dur a terme el seu treball i que, afortunadament, va trobar en aquell moment espai en un dels programes d’innovació del Departament d’Educació. D’aquest programa també se n’han beneficiat altres docents en aquest àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó.
Per desgràcia el 2011, poc després d’acabar i lliur
ar el seu treball, comença una època fosca, una legislatura (2011-2015) en què pràcticament desapareix del Govern d’Aragó qualsevol iniciativa que tingui a veure amb les nostres llengües minoritàries i, molt especialment, amb el català, convertit en un acrònim indigne.
No serà fins ben entrat 2016 quan, en la recentment creada Direcció General de Política Lingüística, vam tenir coneixement del treball realitzat per la Núria. De seguida vam posar fil a l’agulla per a què veiés la llum.
I, afortunadament, aquest moment ha arribat i ja està a disposició de tots els interessats en la pàgina web lenguasdearagon.org/rebost, on poden descarregar-se tots els materials, inclòs el llibre.
Estem segurs que el seu treball, excepcionalment presentat gràcies a la mà de Carles Terès, serà d’una gran utilitat per a l’ensenyament a la comarca de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, on segons les últimes dades sociolingüístiques que coneixem, de l’explotació del cens de població de l’INE, la majoria dels seus habitants, un 74,2%, parla aragonès (29,1%) o català (45,1%).

 

 

 

 

 

 


*Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: