Al Teatre Municipal la Germandat de Calaceit la tarda del 26 de juliol es va celebrar l’atorgament del XVIII Premi Franja: Cultura i Territori per part d’Iniciativa Cultural de la Franja a l’escriptor i periodista originari de Bellmunt de Mesquí Ramon Mur Gimeno.
L’acte començà amb la benvinguda per part del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit, Isel Monclús, al públic present a la convocatòria. Felicità ASCUMA per haver triat la seua vila, capital cultural de la comarca del Matarranya, per la concessió del guardó i per ser una entitat que té com un dels seus principals objectius promoure i prestigiar la nostra llengua.
La presidenta d’ASCUMA, Ana Soriano, agraí les paraules del representant de Casa la Vila que, com sempre, col·labora en les seues activitats programades a Calaceit. Presentà la taula de participants en la convocatòria i explicà com es desenvoluparia la jornada. La vicepresidenta de l’entitat, Dolors Gimeno, presentà el premiat i explicà una breu biografia de Ramon Mur i el seu compromís amb la llengua catalana a partir de l’apresa de ben menut al Mesquí. Seguí el torn de paraula amb l’historiador calaceità Joaquim Montclús que parlà del regeneracionisme al Baix Aragó, moviment en què hi participà el bellmuntà Pio Membrado Ejerique, casa que encara conserva la seua extraordinària biblioteca a la vila del Mesquí, que el premiat custodia i que n’és un molt digne descendent. El calaceità Santiago Vidiella i Jassà, amic de Membrado, n’és un altre dels destacats personatges del moviment de principi del segle XX, i els companys del ‘Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón’ -Maties Pallarés, Pérez Temprado, Mariano Galindo, Joan Cabré, Julian Ejerique… A continuació Ramon Mur, emocionat, dirigí unes breus paraules als assistents agraint el guardó: «és per a mi molt emocionant rebre este premi a esta vila de Calaceit a on fa un segle, el 1925, encara vivia Santiago Vidiella i Jassà quan només feia dos anys que havia mort a Bellmunt Juan Pio Membrado Ejerique. Tots dos van ser líders del moviment regeneracionista al Baix Aragó i els impulsors de l’Associació «Fomento del Bajo Aragón».el 1912. Lo seu exemple ens ha de servir per a impulsar una nova regeneració de la nostra terra com ja ho fan eixos jóvens que passen per la universitat però amb lo desig d’exercir, igual que Vidiella i Membrado, la seua professió per a la qual han rebut titulació, al Baix Aragó». Després de el lliurament del premi per part del responsable del consistori calaceità, la professora Pepa Nogués ens comentà prou didàcticament els mèrits que calen per aconseguir el Premi Franja que enguany compleix la majoria d’edat.
Tancà la jornada en el teatre municipal Fernando Mallen, cantautor queretà, amb un concert de format reduït, per no allargar massa la intensa tarda del dissabte, interpretant tres temes amb lletres de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte i altres composicions del propi músic, una de les quals estrenava en l’actuació.
Del teatre vam passar al restaurant el Pas d’en Bellosta per participar en un sopar de convivència i cloure una tarda-nit de retrobament entre amics.
Ante portam latinam
Discurs d’en Ramon Mur en rebre el Premi Franja
Bona nit. És un honor rebre este premi com a reconeixement immerescut al que jo haja pogut fer a favor del nostre idioma català parlat de dalt a baix, per la Franja oriental d’Aragó, des dels Pirineus fins a la nostra frontera amb Castelló. Tots los idiomes de l’Europa meridional, i per tant lo nostre també, se parlen ‘‘ante portam latinam’’, perquè són fills legítims, descendents directes, del llatí. Ara que no només lo llatí sinó que la cultura grecollatina i les humanitats són poca cosa més que disciplines marginals als plans d’estudis de les noves generacions, cal recordar més que mai que natres som aragonesos catalanoparlants a la ‘‘Porta llatina’’, ANTE PORTAM LATINAM.
I perquè vivim, parlem i ens comuniquem al portal de la llatinitat, és esta llatinitat la que ens identifique com a parlants del català a la nostra terra baixaragonesa. La llatinitat és una part substancial de la nostra identitat social i personal. Sense ella, si la deixem perdre, canviarem de fisonomia social, col·lectiva i individual. Hauríem de ser més curosos en l’ús del nostre català, descendent del llatí. Acotiar-lo més, xarrar-lo més i fer que els nostres fills i nets, quan venen temporalment a estes viles bilingües, parlaren una mica de català, perquè ja no el parlen gens, han deixat de parlar-lo.
‘‘Ante portam latinam’’, l’any 95 de la nostra era, van ficar, per ordre de l’emperador Domicià, Sant Joan Evangeliste, deixeble estimat de Crist, dins una caldera d’oli bullent. I és que a la porta de la llatinitat toque també patir. Perquè ara hi ha qui diu de qui, com un servidor de vostès, va estudiar fins a nou hores setmanals de llatí, que pronuncio Bellmun i no Bellmunt, o barran i no barranc. NO ÉS VERITAT. Tothom sap que en llatí cal arrodonir la pronunciació de les paraules i no deixar-les a mig pronunciar. No es pot dir dominun sinó dominum o sacrosantum, templum, velum, omnium, vobiscum o sacratissimum, recalcant sempre l’ema final. Per això, per la llatinitat en què vaig ser educat, ningú podrà dir de mi mai dels maisque dic Bellmun i no Bellmunt. Sempre recalco la t final perquè no hi haja dubte.
Tots los ací presents parlem un neollatí bellíssim, d’igual manera que nous idiomes llatins són la majoria dels que es parlen al Nord-est de la península Ibèrica. Inclús algun, com l’euskera, que no té igual ascendència romana, també s’ha vist influenciat pel llatí a través dels segles. Jo soc un iber, llatinitzat del tot, que igual canto “l’Agur Jaunak’’ que el ‘‘Gernikako Arbola’’, lo ‘‘Mikel Gurea’’ a Sant Miquel d’Aralar o l’ultra-navarresa jota de Larregla; com també ‘‘La palomica’’ jotera del Pastor d’Andorra i fins puc acabar ballant una sardana. De fet, jo he vist ballar sardanes a l’atri exterior de l’Ermita de Sant Josep de Bellmunt a dia de romeria pasqual.
A la meua entrevista amb Dolors Gimeno per a Temps de Franja vaig deixar clares les meues reivindicacions a favor del nostre català, idioma aragonès de ple dret. Ara vull insistir a la necessitat que NO romanguem impassibles davant la situació que travessa la nostra llengua materna al Baix Aragó. És molt important que a ASCUMA entren noves generacions. Celebro la recent elecció d’Ana Soriano com a presidenta i espero que amb ella entrena formar part de l’associació jóvens interessats, il·lusionats, i inclús experts en lo nostre idioma, que els hi ha, alguns encara a la Universitat però que són l’esperança que el nostre idioma siga al futur tractat amb tanta cura, almenys, com l’art i l’arquitectura dels nostres temples.
És per a mi molt emocionant rebre este premi a esta vila de Calaceit a on fa un segle, al 1925, encara vivia Santiago Vidiella i Jassà quan només feia dos anys que havie mort a Bellmunt Juan Pío Membrado Ejerique. Tots dos van ser líders del moviment regeneracioniste al Baix Aragó i els impulsors de l’Associació ‘‘Fomento del Bajo Aragón’’, al 1912. Lo seu exemple ens ha de servir per a impulsar una nova regeneració de la nostra terra com ja ho fan eixos jóvens que passen per la universitat però amb lo desig d’exercir, igual que Vidiella i Membrado, la seua professió per a la qual han rebut titulació, al Baix Aragó. Per fortuna avui són més nombrosos que mai los ‘‘vidielles i membrados’’ que volen executar los seus coneixements a la vila que els va veure nàixer.
No puc estendre’m perquè avui no em correspon fer un llarg discurs. Però no vull deixar d’agrair sincerament a tots los qui heu contribuït que se’m concedira este devuité Premi Franja Cultura i Territori. Gràcies molt especials a ASCUMA de la directiva de la qual vaig formar part durant alguns anys. No us anomeno un per un a tots los ‘‘ascumers’’ perquè tinc pou oblidar-me involuntàriament d’algun. I gràcies a tots los presents a qui us desitjo que demostreu de verdat lo molt que estimeu lo català que es parle a les valls del Matarranya, lo Mesquí i lo Bergantes. MOLTES GRÀCIES.
Ramón Mur Gimeno. Calaceit, 26 de juliol de 2025