Cròniques de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua: gener-juny 2022
// Juan Pablo Martínez Cortés*
Comencem amb esta crònica una sèrie de col·laboracions sobre l’activitat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Si el primer trimestre de vida de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua —des que el primer d’octubre del 2021 se’n constituís el Ple i se n’escollís la Junta de Govern—, es va dedicar a dur a terme els tràmits administratius i les gestions necessàries per posar en marxa la institució, el primer semestre del 2022 ha permès a l’Acadèmia fer el desplegament de la seua estructura interna. D’esta manera, l’Acadèmia ja està preparada per començar a treballar la tasca ingent que apareix reflectida en els seus estatuts, i aquelles que li puguin encomanar les administracions públiques, com a institució assessora que és dels poders públics i institucions sobre temes relacionats amb les llengües pròpies.
Al Ple del 14 de febrer del 2022 se va aprovar per unanimitat el Reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, un document que detalla els diferents procediments necessaris per al bon funcionament de la institució. Un altre pas important ha estat la constitució de l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català, als quals els acadèmics i les acadèmiques s’han adscrit en funció de la llengua pròpia de la qual són especialistes.
Els plenaris dels dos instituts, a la seua reunió constitutiva celebrada el 21 de març, van triar les seves respectives comissions permanents i els seus directors, que són respectivament Ánchel Conte i Javier Giralt. L’Institut de l’aragonès serà l’encarregat de proposar les normes de l’ús correcte de l’aragonès i de vetllar per la seua aplicació; L’Institut aragonès del català, per la seua banda, haurà de treballar en l’adaptació a la realitat aragonesa de la normativa vigent per al català, vetllant també per la seua aplicació. Ambdós instituts tenen, a més, les competències d’inventariar i actualitzar el lèxic, estimular l’ús, l’ensenyament i la difusió de l’aragonès i el català, col·laborar amb la formació del professorat, o assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb les dues llengües, com ara, la toponímia.
Poc després de la seua constitució, l’Institut de l’Aragonés va crear el primer òrgan de treball col·legiat: la comissió de grafia, que ja està elaborant la que serà la ortografia oficial per a la llengua aragonesa. La comissió de grafia es va constituir el passat 11 d’abril, ha celebrat fins ara sis reunions i continua avançant en la seua comesa. El seu president és Ánchel Conte i el seu secretari, Francho Rodés. A més, els instituts també han configurat l’estructura en seccions, les quals esdevenen òrgans col·legiats permanents que desenvolupen, amb caràcter general, les competències bàsiques atribuïdes als dos instituts que conformen l’Acadèmia. Estes seccions són les de:
—Gramàtica
—Lexicografia
—Sociolingüística
—Onomàstica
—Ensenyament
També s’han dut a terme algunes activitats de projecció exterior, com ara la publicació d’una carta oberta en diferents mitjans el dia de la llengua materna i s’han mantingut contactes amb altres institucions lingüístiques.
En est sentit, l’acadèmia també ha aprovat la seua imatge pública, amb els logotips que acompanyen esta crònica, i treballa per elaborar una pàgina web on la societat aragonesa pugui conèixer i reconèixer el treball de l’Acadèmia, així com contactar amb esta institució.
Publicat a Temps de Franja n. 154, juliol 2022