Mor Eloy Fernández, pare del nou regeneracionisme aragonès
// Màrio Sasot
Eloy Fernández Clemente, catedràtic universitari, escriptor i periodista, fundador i director durant els deu primers anys de la mítica revista aragonesa Andalán i director de la Gran Enciclopedia Aragonesa, va morir d’un ictus el passat 17 de desembre uns dies després d’haver complert els 80 anys.
Fernández Clemente va néixer a Andorra (Terol). Va estudiar Periodisme i Història a Madrid i després d’uns anys com a professor en centres privats de la capital aragonesa, a mitjan dels anys 60 es va traslladar a Terol, on va coincidir amb José Antonio Labordeta. Allí, tots dos van mantenir una intensa col·laboració cultural i docent i junts van anar dissenyant dins llurs caps l’Aragó democràtic progressista i obert en els terrenys cultural, econòmic i polític que posteriorment tractarien de construir des de Saragossa en les cinc dècades posteriors.
El 1972 va néixer el periòdic Andalán, amb Eloy com a director i membre fundador i envoltat d’un nodrit grup de joves progressistes i d’esquerres que suposaria un revulsiu en els palpitants anys de la Transició política.
Als anys 80 va dirigir el monumental projecte cultural de la Gran Enciclopedia Aragonesa, obra reeditada en dues ocasions, que manté encara avui el seu vigor intel·lectual i actualitat.
Més endavant i coincidint que al capdavant de la direcció d’Ibercaja es trobava el terolenc Manuel Pizarro, ex alumne de Labordeta, aquesta entitat va encomanar a Eloy Fernández la direcció de la col·lecció «Biblioteca Aragonesa de Cultura», on van veure la llum, entre 2001 i 2007, cinquanta llibres sobre temes socials, culturals, històrics i econòmics d’Aragó. El 2008 va coordinar també un volum dedicat a la Història d’Aragó, editat per l’Esfera de los Libros.
Acadèmicament, es va doctorar en Història i va arribar a ser un dels més experts especialistes en Joaquín Costa. Posteriorment va obtenir la càtedra d’Història Econòmica en la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Saragossa, de la qual en va ser degà entre 1996 i 1999.
En l’àmbit polític va formar part del grup fundacional del Partit Socialista d’Aragó (PSA), en el qual hi havia, entre d’altres, Emilio Gastón, que va resultar elegit diputat per aquest partit.
L’Eloy va mantindre des de sempre una posició ferma en defensa del català a l’Aragó, igual que José Antonio Labordeta.
Reprodueixo aquí les paraules que va tindre l’amabilitat d’escriure per a la contracoberta del meu llibre Així s’escriu a la Franja (1995):
«Davant dels qui despectivament parlaven del chapurreau o temien o refusaven conèixer que eixa llengua càlida, familiar, era una variant de la llengua catalana, seriosos estudis —en els quals Artur Quintana ha tingut un paper prou significatiu— han mostrat en tota la seua bellesa, la seua riquesa , una parla rica que compta avui amb una literatura vigorosa i celebrada…»
Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023
Tags: Aragó
