Manifest del 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa
// Redacció
L’1 de febrer de 1984, ara fa 40 anys, va ser un moment històric per a la diversitat lingüística i cultural d’Aragó. La Declaració de Mequinensa va representar un pas crucial cap al respecte, preservació, promoció i ensenyament de les nostres llengües i en concret del català. Avui, en commemorar el 40è aniversari d’aquell moment històric i decisiu, reafirmem la nostra fermesa en la defensa d’aquestes llengües, tan de l’aragonès com del català, que són part fonamental del patrimoni cultural de tots els aragonesos.
La Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals, un document que reflecteix els compromisos del Consell d’Europa per a la protecció i promoció de totes les llengües, ens serveix com a marc de referència en aquesta reivindicació. Aquesta Carta adverteix sobre la importància de preservar i fomentar les nostres llengües, l’aragonès i el català, com a part essencial de la riquesa cultural dels nostres pobles.
Recordem que l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó, reconeixen la diversitat lingüística del territori i el dret dels ciutadans a utilitzar i ser escoltats en la llengua pròpia. Aquesta disposició constitueix un pilar fonamental per a la protecció i promoció de les llengües d’Aragó, establint-les com a part integral de la identitat aragonesa.
Aquest marc legal reafirma el compromís de la societat aragonesa amb la preservació de la seua diversitat lingüística i cultural i posa de manifest la necessitat d’implementar polítiques efectives, garantint així el respecte i la visibilitat de les llengües pròpies d’Aragó en tots els àmbits de la vida pública i privada.
La Declaració de Mequinensa de 1984 va obrir el camí per a la integració del català al sistema educatiu i a la societat aragonesa. Des de llavors, s’han realitzat progressos significatius en la normalització i promoció. No obstant això, els darrers esdeveniments ens alerten sobre les amenaces a les quals encara, avui en dia, s’enfronten l’aragonès i el català.
El recent anunci del Govern d’Aragó de no reconèixer el català i l’aragonès com a llengües pròpies de la Comunitat Autònoma i els retalls pressupostaris en matèria lingüística posen en perill els avenços aconseguits en la protecció, promoció i ensenyament de les llengües de la nostra terra. Aquestes accions van en contra de la diversitat lingüística i cultural d’Aragó, principis establerts a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals, a la Constitució espanyola, a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i a la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó.
En aquest 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa, reiterem el nostre compromís ferm en defensa de les llengües pròpies d’Aragó: el català i l’aragonès. Llengües històriques i autòctones que s’han mantingut vives perquè són les nostres llengües maternes i, per tant, part integral de la nostra identitat. Per aquests motius, exigim al Govern d’Aragó que mantingui el seu suport a la protecció, promoció i ensenyament d’aquestes llengües, i que retiri qualsevol iniciativa que posi en perill el seu estatus i reconeixement.
Instem tota la ciutadania, al teixit associatiu i cultural, així com a les institucions polítiques i als representants polítics, a unir-se en aquesta reivindicació per preservar la riquesa cultural i lingüística de la nostra terra. Només a partir del reconeixement que l’Aragó és una comunitat trilingüe i que la protecció de les nostres llengües ha de ser efectiva, podrem assegurar un futur viu i divers pel patrimoni cultural comú de tots els aragonesos.
Mequinensa, 24 de febrer de 2024
Declaració de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
El català, llengua d’Aragó
// Redacció
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, davant les declaracions fetes recentment a la premsa pel president d’Aragó, senyor Jorge Antonio Azcón, en què diu textualment que a Aragó “no se habla catalán”, vol fer constar l’astorament i el rebuig provocats per una afirmació que contradiu la lingüística i el sentit comú, i que, a més a més, atempta contra els drets de la població de la Franja.
Així mateix, la Secció Filològica se solidaritza amb els ajuntaments i amb els diversos col·lectius aragonesos cívics, culturals i d’ensenyants que han expressat la preocupació i la protesta per aqueixes declaracions.
Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024
Tags: Aragó
