Les Corts insten a suprimir l’Institut Aragonés del Català*

L’associacionisme demana la supervisió del Consell d’Europa

// Natxo Sorolla

Les Corts d’Aragó han instat el Govern d’Aragó, a proposta de VOX, a «1. Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y al entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.» i «2. Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés» (9/9/2021). Són els dos punts en què es van posar d’acord VOX, PAR, PP i Ciudanos.

VOX, el partit que ho proposava, va demostrar al debat el seu desconeixement de la realitat local. No només proposava una nova jerarquia entre els noms localistes de la llengua, que quedarien supeditades al pejoratiu xapurriau, si no que a pesar de l’aparent caos de parles, reconeixia la unitat d’una Franja: «las modalidades lingüísticas propias de la franja oriental de Aragón, lindante con Cataluña y la Comunidad Valenciana, conocidas históricamente como chapurriao, que incluye varias variedades dialectales fragatino, el tamaritano, el maellano, etcétera.». El PAR, per la seua banda, va abraçar explícitament una posició secessionista, on tot allò que es parla a Aragó és aragonès. Però excloent d’esta lògica lapidària el castellà. Va defensar que «todos conocen perfectamente la posición de mi grupo parlamentario en este tema concreto. Siempre hemos apostado por proteger, recuperar y promocionar la enseñanza y difusión del aragonés [sic] y sus modalidades, tanto la zona norte, como la zona oriental [sic] de nuestra comunidad autónoma». Però és interessant com va introduir esta defensa el diputat Peirat: «siempre hemos apostado…». A pesar que l’any 1999 el PAR defensava en seu parlamentària que «cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos […] de que únicamente cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos». L’any 1999, quan el PAR defensava la cooficialitat del català, consideraven un menyspreu el que defensen ara. Per la seua banda, per a PP i Ciudadanos parlar català a la Franja és un argument independentista, en un debat més en clau estatal que aragonesa.

Davant d’esta situació, les associacions que treballem per la normalització social de l’aragonès i el català a l’Aragó han demanat al Comitè d’experts que supervise i vetlle pel compliment de les obligacions adquirides per l’Estat quan van signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa. Destaquen que el mateix Comitè d’experts ja va demanar l’Estat espanyol que incloguera l’aragonès i el català a l’Estatut d’Aragó. Denuncien que el posicionament de les Corts d’Aragó no només incompleix este reconeixement oficial del català i l’aragonès com a llengües pròpies, si no que posa en dubte la seua pròpia existència o estandardització, i pretén suprimir els mecanismes que l’Estat i el Govern d’Aragó preveuen per a garantir el que demana el Consell d’Europa. Han signat la sol·licitud una vintena d’entitats, entre les que destaquen les quatre grans entitats comarcals de la Franja (ASCUMA, IEBC, CELLIT i CERIB), la Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), Amics de Nonasp, i entitats de l’aragonès, com Rolde de Estudios Aragoneses, Nogará-Religada i el Consello d’a Fabla Aragonesa.

Cal recordar que VOX va presentar esta Proposta No de Llei amb 4 punts: «1. Suprimir la Dirección General de Política Lingüística», «Suprimir el Institut aragonès del català», «Suprimir el Instituto de l’aragonés», i «Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua». El punt segon i quart són els que finalment han quedat aprovats en el procés parlamentari. Uns dies abans n’havia presentat una en la mateixa direcció Ciudadanos, que no va aconseguir sumar els vots suficients.

En la direcció oposada, poc més tard d’estos fets l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha celebrat el seu primer Ple, on ha triat, entre d’altres, a Javier Giralt com a President, i Maria Teresa Moret, com a Tresorera, ambdós investigadors del català a la Universitat de Saragossa.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021