L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua: els primers passos d’una nova Institució*
// Juan Pablo Martínez**
El primer d’octubre proppassat, l’edifici del Departament d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó va ser testimoni d’excepció d’un esdeveniment històric per a la història lingüística d’Aragó: la primera sessió del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Però… l’Acadèmia de quina llengua? L’origen de l’Acadèmia el trobem a la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, més coneguda com a «Llei de Llengües», que roman vigent. L’article 7 d’esta llei crea l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com a institució científica oficial i pública en l’àmbit de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, segons la qual la institució ha d’establir les normes referides al seu ús correcte i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social. Per tant, podem dir que l’Acadèmia té funcions normatives i consultives.
S’hi especifica també que, quan les institucions públiques aragoneses empren estes llengües i les seues modalitats, hauran de seguir la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, i que el Govern d’Aragó haurà d’oir l’Acadèmia a l’hora de determinar els topònims de la comunitat autònoma, així com els noms oficials dels territoris, els nuclis de població i les vies interurbanes. Tanmateix, no és fins el 10 d’abril del 2018 quan es produeix el pas següent, l’aprovació pel Govern d’Aragó dels Estatuts de l’Acadèmia (Decret 56/2018 del Govern d’Aragó), en què es defineix la naturalesa jurídica de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, que exerceix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per garantir-ne l’objectivitat i la independència. És a dir, es tracta d’una entitat de naturalesa privada però amb funcions públiques, per la qual cosa forma part del sector públic.
Els estatuts determinen amb més profusió quines en són les funcions normatives i consultives, la designació, el nomenament dels seus membres i com haurà de funcionar. És per això que s’organitzarà internament en dos Instituts, un per a cadascuna de les nostres llengües pròpies: l’Instituto de l’aragonés i l’Institut aragonès del català. Els quals, així mateix, tindran diferents seccions i grups de treball. Segons els estatuts, a l’Acadèmia li correspon l’establiment o l’adaptació de les normes d’ús correcte de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, haurà de descriure’n les normes gramaticals i inventariar-ne el lèxic. A més, caldrà que vetlle pels drets lingüístics dels parlants, que col·labore en la formació del professorat i que assessore els poders públics i institucions sobre l’ús correcte de les llengües pròpies, així com sobre la seua promoció social. És interessant assenyalar que —tot i que la regulació dels dos instituts és pràcticament simètrica—, mentre l’Institut de l’aragonès ha d’investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia les normes gramaticals adients, la competència de l’Institut aragonès del català se centrarà en l’adaptació de les normes gramaticals vigents per al català, tenint en compte la diversitat dialectal existent a Aragó. És a dir, la normativa del català a Aragó serà convergent —com no pot ser d’altra manera— amb la normativa general de la llengua i adaptada al territori. És més, l’Institut aragonès del català haurà d’establir relacions de col·laboració amb les altres institucions acadèmiques de la llengua catalana.
La tercera fita en la creació de l’organisme va tenir lloc el 29 de juliol passat, quan el Govern d’Aragó va aprovar el nomenament dels quinze acadèmics de número que configuren el Ple de la corporació. Són professors universitaris, escriptors, investigadors i estudiosos del patrimoni lingüístic aragonès, que exerciran la tasca amb caràcter honorífic i no remunerat. Els primers membres de la institució són José Ramón Bada, Manuel Castán, Merxe Llop, Juan Pablo Martínez i Francho Rodés, a proposta de les Corts d’Aragó; Carmen Alcover, María Ángeles Ciprés, Ánchel Conte, Ramon Sistac i José Solana, a proposta del Govern d’Aragó, i María Luisa Arnal, María Pilar Benítez, Javier Giralt, Maria Teresa Moret i Francho Nagore a proposta de la Universitat de Saragossa.
Tornant a la tarda del primer d’octubre, la fredor de l’edifici pràcticament buit a l’albor del cap de setmana, contrastava amb l’emoció dels acadèmics i acadèmiques que ens hi vam reunir per constituir, per fi, una institució oficial que vetllés per les nostres llengües. El nostre amor per les llengües no ens impedia ser conscients també de les dificultats que trobarem en est bell camí. Encara persistia a les nostres orelles el ressò del debat polític en què des d’algunes posicions se’n qüestionava la pròpia existència.
En esta sessió històrica, l’Acadèmia va triar els primers membres que conformaran la Junta de Govern que regirà la institució durant els seus primers cinc anys de vida, tots ells doctors i professors de la Universitat de Saragossa. Javier Giralt, ja és el primer president de l’Acadèmia. La vicepresidenta és María Pilar Benítez. Juan Pablo Martínez, com a Secretari i María Teresa Moret, com a Tresorera, completen est quartet inicial, al qual més endavant s’incorporaran dos vocals per cadascun dels dos instituts.
Est primer Ple de l’Acadèmia va tractar també altres assumptes, com l’adscripció dels acadèmics als instituts que la conformen i també altres qüestions administratives inherents a la posada en marxa de la corporació. Així, dels quinze acadèmics de número, sis n’han quedat adscrits a l’Institut aragonès del català i nou a l’Institut de l’aragonès.
Fins al moment d’escriure estes línies, les actuacions de la Junta de Govern i el Ple de l’Acadèmia s’han centrat en una infinitat de qüestions de caire administratiu i burocràtic, assumptes que han recaigut per complet sobre els membres de la Junta de Govern, atès que l’Acadèmia neix sense patrimoni, personal o suport administratiu de cap mena.
Però salvats els primers passos, prosaics però necessaris, ens trobem en el moment de començar les activitats pròpiament acadèmiques. En un breu espai de temps es desenvoluparà el reglament de funcionament i es constituiran els instituts, que hauran d’establir el full de ruta de la institució. Pel que fa a l’aragonès, un dels aspectes més esperats és, sense cap dubte, l’establiment de la normativa ortogràfica d’esta llengua, donat que existeixen fins ara diferents propostes concurrents, i serà, probablement, un dels primers assumptes que caldrà que aborden els membres de l’Institut de l’aragonès.
Un altre repte important per a l’Acadèmia serà el de fer-se veure, donar a conèixer la feina que s’hi fa i oferir-la a la societat aragonesa en conjunt, i en particular als aragonesos de parla catalana i aragonesa. També s’haurà de guanyar el reconeixement dins del món acadèmic i fugir de tot intent d’ingerència política. L’Acadèmia neix amb potestas, la legitimitat que li dona la llei, i s’ha de guanyar l’auctoritas que només pot donar la societat. Est serà el salconduit que permetrà que tingui una llarga vida, amb autonomia i independència de governs i dels vaivens polítics, i pugui així fer servei a les nostres estimades llengües.
*Publicat a Temps de Franja n. 152, gener de 2022
** Universitat de Saragossa. Secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tags: Aragó
