El Boletín Oficial de Aragón (BOA) publicà el passat 17 de març un llistat de quasi dos-centes pàgines de la modificació del Nomenclàtor Geogràfic d’Aragó amb l’aprovació per part del Govern d’Aragó el 26 de febrer i, amb anterioritat, el 30 d’octubre del 2024, pel Consejo de Cartografia de Aragón, consell que forma part del Departamento de Fomento, Vivienda, Logística y Cohesión Territorial. La publicació al BOA del llistat causa una decepció immensa i una sensació de clara incompetència. Ningú s’ha molestat en corregir les errades ortogràfiques, la barreja de català i castellà i la castellanització de topònims, ni ha tret les repeticions innecessàries —ficant inclús coordinades diferents d’una mateixa ubicació—, ni ha ordenat els topònims de manera coherent per municipis, ni per comarques, ni per províncies, ni per les tres llengües que es parlen en el territori. Els responsables del llistat i els qui hi van intervenir en les successives aprovacions han quedat ben retratats: el Consejo de Cartografia, el Departamento de Fomento, Vivienda, Logística y Cohesión Territorial i el Govern d’Aragó. A aquella Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó (CATA), tan imprescindible per orientar científicament la validació dels noms de llocs que es va crear en l’anterior legislatura, no se l’ha tingut en compte perquè l’actual govern aragonès creu que no cal consultar-la per fixar la toponímia del territori. Este és el resultat lamentable del nostre modificat Nomenclàtor Geogràfic d’Aragó, que cal rectificar de manera immediata, o millor, tornar-lo a fer de nou per gent amb criteri, capacitada i especialitzada si l’administració vol evitar la imatge actual d’incompetència.
Respecte al llistat dels topònims del sud de la Franja, que és el que nosaltres coneixem perquè hi hem treballat des de fa més de quatre dècades, sorprèn per exemple una relació reduïda de topònims que apareixen de Nonasp, molts d’ells castellanitzats —Puente sobre el río Matarraña, Cruz de Mayo, Molino de Roc, Museo Etnológico, Puente de Algás…—, quan ja es va publicar un mapa i un llistat molt complet el 2021 dins de la col·lecció «Toponímia aragonesa», precisament editada pel Govern d’Aragó i realitzat per l’activa Associació Amics de Nonasp, amb més de dos-centes cinquanta entrades. En el cas de la Codonyera també es castellanitza gran part dels noms de lloc, quan Artur Quintana ha publicat una relació molt detallada de topònims, ben escrits i convenientment localitzats, de més de quatre-cents, en el seu treball El català de la Codonyera (Terol, Aragó) (2012). I el mateix es pot dir d’Aiguaviva, d’on publicà Desideri Lombarte Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva del Bergantes) (1990), amb més de mig miler d’entrades. En el llistat apareix una relació molt àmplia de noms de lloc de Pena-roja, sense castellanitzar, uns quatre-cents, suposem que gran part extrets de 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja (1990) que va publicar Desideri Lombarte. Es constata que, en general, en les set viles de parla catalana de la comarca del Baix Aragó apareixen més topònims castellanitzats que a les del Matarranya. Estes són algunes consideracions que podem fer de les noves entrades al Nomenclátor Geográfico de Aragón.
Durant els anteriors governs de 2016 a 2023 els reculls de toponímia als nostres municipis es van fer prou bé i de manera coordinada entre les diferents institucions i entitats. Concretament a la comarca del Matarranya, l’Associació Cultural del Matarranya i el consell comarcal es van coordinar, a partir del 2016, per recollir els noms de lloc de les viles. Per assolir este projecte es van formar grups d’enquestadors i informants voluntaris a uns quants pobles, motivats per la voluntat de recuperar esta part del patrimoni immaterial que està en perill de desaparèixer per la gradual reducció de l’agricultura i la ramaderia. Des del govern aragonès, a través de la Direcció General de Política Lingüística d’Aragó (DGPL), es va recolzar la recollida de dos formes: promovent l’actualització dels topònims en la llengua autòctona al Nomenclàtor d’Aragó i publicant uns mapes toponímics de les viles que van aconseguir completar el treball recopilatori a través de la col·lecció de mapes de «Toponímia Aragonesa». Al Matarranya, Queretes va ser el primer mapa en editar-se el 2020, i li van seguir la Vall del Tormo (2021) i Torredarques (2023). A la comarca veïna del Baix Aragó-Casp, van aparèixer a Nonasp (2021) i Maella (2023). Al Baix Cinca, Mequinensa (2021). La col·lecció publicà un total de deu mapes: sis pertanyien a viles de parla catalana del sud de la Franja.
En arribar el nou govern, després de les eleccions del 2023, la supressió de la DGPL va significar la interrupció de la publicació de la citada col·lecció de «Toponímia Aragonesa», promoguda per l’anterior executiu, i d’esta manera es trencà l’impuls que tan necessari resulta des de l’administració reponsable per donar continuïtat al programa de recuperació dels nostres noms de lloc. Dos anys després d’un silenci total sobre el tema, el nou govern aragonès publica al BOA este llistat de dos-centes pàgines de noms de llocs, que ens sorprèn molt negativament, en una mostra prou clara de què no s’ha de fer amb el nostre patrimoni immaterial i amb les nostres llengües si és que, realment, es té la intenció de voler-les posar en valor.
Publicat a Temps de Franja n.166, juliol-agost 2025