La depuració d’aigües a Aragó: una cadena de despropòsits

// Aitor Clemente*

Últimament, la depuració d’aigües residuals és un tema candent a Aragó, especialment per la implantació del polèmic impost de Contaminació de les Aigües (conegut com ICA) i per la no construcció de les infraestructures pendents en esta matèria. Més d’una dècada dispués de la firma dels convenis pels quals l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA) havia d’encarregar-se de la construcció dels equipaments necessaris en matèria de depuració, los nostres llocs han de seguir abocant les seues aigües brutes i a més, per acabar-lo d’adobar, l’any passat vam ser sancionats per este motiu.

Al llarg de tot este temps s’han succeït multitud de despropòsits derivats de la pròpia concepció del Pla Aragonès de Depuració i Sanejament (PASD) i la seua gestió posterior, com un sobredimensionament intencionat de les infraestructures, operacions de privatització a través de concessions a empreses que han disparat el cost del servei en tota la Comunidat i la imposició de successius gravàmens a la ciudadania com l’anterior Cànon de Sanejament o l’actual ICA, los quals, com impostos ambientals són legítims i pot ser necessaris, però en unes formes totalment injustes.

Este Pla concebia que la pràctica totalidat de les depuradores que s’havien de construir a Aragó per complir en la legislació europea se farien a través de la fórmula de concessió, privatitzant d’esta manera un servei bàsic per a la població, un sistema similar al previst per l’anterior Goviarn d’Aragó per a l’Hospital d’Alcanyís. Les adjudicatàries van dissenyar sistemàticament depuradores absolutament sobredimensionades en la seua grandària i en les seues tecnologies en l’objectiu de generar alts margens de benefici, implantant a més un model que, en llocs de menos de 3.000 habitants, en dispara el cost fins a diau voltes més, tant en la construcció com en el manteniment, en contra de propostes de tipo extensiu, més ecològiques i eficients.

Per conseguir-lo, se va llevar l’autonomia municipal als ajuntaments que havien cedit, en bona voluntat, davant la proposta d’«auxili» rebuda del Goviarn d’Aragó, en lloc de prestar-los l’ajuda tècnica i econòmica que necessitaven. A més, per poder pagar este oscur negoci, pilotat pel PAR des del seu inici a través de l’Institut Aragonès de l’Aigua, les aragoneses i los aragonesos duem anys pagant el Cànon de Sanejament primer, i l’ICA dispués, sin conèixer el destí que se dona a los diners recaudats. Per justificar este impost, lo Goviarn d’Aragó apel·la vui en dia a la solidaridat de tots los aragonesos, ja que d’altra manera no seria possible costejar la depuració dels llocs més menuts, la qual cosa és certa i lògica, si bé no podem pagar «solidàriament» los excessos provocats pel PASD, de la mateixa manera que mos han obligat a fer en el Projecte Castor o el rescat de les autopistes radials de Madrid.

El Goviarn d’Aragó va iniciar en esta legislatura una revisió del Pla, la qual cosa es va veurer com una oportunitat per frenar este escàndol, en clars indicis de corrupció. Alguns processos de licitació van ser suspesos, i se va fer un canvi en el plantejament. Esta revisió va aplegar tard per modificar el sistema de finançament de les depuradores d’alguns llocs del Matarranya com Queretes, Vall-de-Roures o Pena-roja, però sí que va ser possible en aquells que pertoquen a la zona 10-B del Pla, com Aiguaviva, Calaceit, Massalió o Maella, per citar-ne alguns.

Mentres tant, en estos últims llocs les aigües segueixen aplegant brutes als rius i, per ixo, los nostres ajuntaments van ser sancionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre l’any passat, fet que va provocar una situació doblement injusta, ja que estàvem pagant un Cànon de Vertido superior per este mateix motiu. I perquè la situació sigue incara més flagrant, enmig d’este atac d’irresponsabilidat, la CHE mostra una enorme preocupació per l’estat de les masses d’aigua, per exemple, del riu Bergantes. Sí, lo mateix riu sobre el qual encara planeja un projecte de la pròpia CHE que el submergiria davall un pantà i que convertiria les seues aigües cristal·lines, la seua flora i la seua fauna plenes de vida en una acumulació de llodos i residus.

Aixís pues, esperem que prompte puguem depurar les nostres aigües, però que també es puguen depurar les responsabilidats d’aquells i aquelles que han anat generant esta cadena de despropòsits agon los perjudicats han sét los de sempre, los veïns i les veïnes del medi rural aragonès.

La depuradora d'Alcanyís va entrar en servei l'octubre de 2000. / Carles Terès

*Alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i portaveu de GANAR a la Comarca del Bajo Aragón.

Share this...

Twitter

Facebook

email