«Tres anys de transició i 47 de Constitució van fer possible la democràcia que avui gaudim al país lliure que és Espanya», va afirmar Santiago Marraco, de 86 anys, expresident d’Aragó, dissabte passat a Saragossa, a l’acte d’homenatge a José Ramón Bada Panillo, organitzat per la Fundació de Fòrums de la Concòrdia/FCC.
Bada va ser conseller de Cultura del primer Govern autonòmic d’Aragó (1983-1987) presidit per Marraco, qui va destacar del nonagenari polític socialista el seu afany per promoure la pau des de la reconciliació entre els espanyols que havien viscut la Guerra Civil així com llurs fills, descendents directes. De passada, Marraco va recordar que aquesta reconciliació la va iniciar el PCE ja als anys cinquanta del segle passat. Marraco va recalcar també que aquest «2025 és any de moltes efemèrides com la del 50è aniversari de la mort de Franco, que es complirà al final de l’any».
A l’acte d’homenatge a Bada, presentat pel professor Ernesto Martín Perís, Pilar de la Vega, exconsellera d’Educació en aquell primer Executiu de l’autonomia aragonesa, va destacar la tasca de Bada com a promotor de la cultura i la llengua catalana a la franja oriental d’Aragó a què pertany Favara, el poble natal de Bada. De la Vega va recordar com, en aquells anys, una de les bases d’aquell Govern va ser la recuperació de la llengua vernacla al nostre territori i va arribar afirmar sense embuts que «l’alfabetització d’un infant s’ha de fer sempre en la llengua materna».
La força de la mirada
Tant el presentador de l’homenatge com els intervinents, amics i antics col·laboradors de Bada, van parlar en català o van alternar l’ús d’aquest idioma amb el castellà. Va ser un clar reconeixement a la incontestable tasca de Bada a favor de la seva llengua materna al llarg de tota la seva vida.
José Bada, «el nostre Pepe Bada» com el van anomenar amb familiaritat diversos intervinents en l’homenatge, no va parlar, no va pronunciar cap discurs; els seus 96 anys no li ho van permetre. Assegut permanentment en una cadira de rodes, va seguir, però, amb molta atenció tot el que passava al seu voltant. Bada avui parla menys que mai, només ho fa posant l’oïda propera a qui se li dirigeix, però mira encara amb una força que electritza.
Qui va convèncer amb la paraula i amb l’escriptura, avui es veu forçat a escoltar, només a escoltar, cosa que també va saber fer quan parlava i escrivia més. El dissabte de l’homenatge, va allargar la mà a Pilar de la Vega, qui va pronunciar tot el seu discurs sense deixar anar la mà d’en Bada. Sense pronunciar una paraula i davant el públic que va omplir l’aula del Caixa Forum on es va celebrar l’acte, Pepe Bada va estar al seu lloc tot el matí amb la màxima dignitat.
En reconeixement de la vida i l’obra de Bada hi van intervenir 11 persones i el cantautor de la Codonyera, Tomàs Bosque, va fer de teloner a l’homenatge amb tres cançons en català i castellà. L’exalcalde de Favara, Pedro Carceller Busón, va recordar la JACR (Joventut d’Acció Catòlica Rural) en què va treballar Bada en els temps de sacerdot i professor del seminari diocesà major de Saragossa. A l’exconseller socialista de Cultura se’l recorda avui menys per aquesta faceta que va desplegar, juntament amb altres companys de l’època i la generació, una tasca social indispensable com a substitutiva de moltes obligacions que el règim franquista no complia.
Publicat a Temps de Franja n.165, abril de 2025