El proppassat 12 de febrer, el Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, en sessió extraordinària, va escollir per unanimitat la candidatura de Glòria Francino Pinasa per cobrir la vacant que s’havia creat dins de l’Institut Aragonès del Català. La seua incorporació a l’AAL esdevé fonamental perquè, fins ara, no hi havia cap membre del susdit institut vinculat a la comarca de la Ribagorça.
Natural de Sopeira (Osca), aquesta filòloga ha demostrat sempre un ferm compromís amb la diversitat lingüística d’Aragó i, més concretament, amb la defensa de la llengua catalana parlada en territori aragonès. En la seua trajectòria cal remarcar la tasca que ha dut a terme en el recolzament actiu del català a la Ribagorça com a membre del Centre d’Estudis Ribagorçans o a través de la publicació d’articles en revistes de divulgació sociocultural. També hem de subratllar la recerca que ha desenvolupat al voltant de la variació dialectal, l’onomàstica i la literatura oral de la Ribagorça. I, finalment, no podem oblidar la seua incursió en l’àmbit literari de la llengua catalana amb la publicació de narracions de ficció en antologies diverses.
D’aquesta manera, Glòria Francino rep un reconeixement, més que merescut, a una vida dedicada a l’estudi i promoció de la llengua catalana a l’Aragó, i en particular a la Ribagorça.
Creació d’un corpus de veu en aragonès
L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua està treballant des del mes de novembre en la creació d’un corpus paral·lel text-veu en aragonès en col·laboració amb la Fundació Mozilla, una organització sense ànim de lucre que aposta activament pel programari i les dades lliures, i per una tecnologia accessible per a tothom.
Aquest conjunt de dades contribuirà a reforçar la presència digital de l’aragonès a les tecnologies basades en la interacció amb màquines i la intel·ligència artificial. El projecte s’inclou dins de la iniciativa Common Voice, que cerca crear un corpus obert d’enregistraments de veu en múltiples llengües. Aquest corpus és necessari per desenvolupar eines digitals basades en xarxes neuronals profundes (l’anomenada “intel·ligència artificial”) com ara assistents virtuals, reconeixedors de veu, sintetitzadors de veu i fins i tot traductors que funcionen directament des de la veu. Com a exemple d’èxit, el corpus de Common Voice per al català, amb més de 3.000 hores gravades per més de 35.000 voluntaris ha suposat una fita important en el desenvolupament d’esta mena de tecnologies.
A la primera fase del projecte, des del novembre fins a la meitat de gener, s’ha recopilat un corpus textual de 10.000 frases lliures en totes les varietats d’aragonès. La segona fase del projecte s’està duent a terme des de meitat de gener, i consisteix que participants voluntaris, com més, millor, es graven llegint algunes d’estes frases amb un mòbil, tauleta o ordinador. L’objectiu és tenir una col·lecció d’àudios tan àmplia i variada com sigui possible, amb participació de voluntaris de tots els rangs d’edat, gènere, i de totes les varietats de l’aragonès, neoparlants inclosos.
L’Acadèmia va llançar una campanya a xarxes socials per buscar la col·laboració de parlants de tot el territori i ja s’han aconseguit 14 hores d’àudio, gravades per 41 parlants d’entre 18 i 84 ans, de totes les varietats de l’aragonès. Tot i que s’ha assolit el primer objectiu de tenir un corpus de 10 hores validades, el projecte continuarà obert i l’objectiu és tenir un corpus tan ampli i variat com sigue possible, perquè és el que permetrà tenir models i eines més útils per als usuaris. Per això, l’AAL fa una crida a la comunitat de parlants d’aragonès perquè participen amb la seua veu en este projecte. També anima els catalanoparlants d’Aragó a aportar les seues veus al corpus de Common Voice en català per tal que les nostres varietats i accents també hi siguen ben representats.
Aquesta no és la primera col·laboració de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua a l’àmbit de les tecnologies per a l’aragonès. Durant l’any passat, l’Acadèmia ja va col·laborar amb equips de recerca de la Universitat d’Alacant i la Universitat Oberta de Catalunya en la preparació d’un conjunt de dades per entrenar i avaluar les prestacions de traductors automàtics. Amb estes dades es va organitzar una competició científica, per animar equips de recerca de tot el món a desenvolupar traductors automàtics entre el castellà i tres llengües ibèriques amb pocs recursos (aragonès, aranès i asturià). Els resultats i conclusions de la competició van ser presentats el novembre de 2024 a Miami, al prestigiós congrés Empirical Methods in Natural Language Processing.
Publicat a Temps de Franja n.165, abril de 2025