Gaiteros de Aragón i el seu compromís amb los idiomes autòctons
Sergi Massip
La creació en 1989 de l’Asociación Gaiteros de Aragón (AGA) va suposar una gran fita per a la difusió del patrimoni etnomusical i cultural del nostre país, en un moment en què la gaita (dolçaina) i el bot (sac de gemecs), les danses parlades i balls cerimonials, los nanos i gegants, la indumentària tradicional… experimentava un notable reviscolament com a elements identitaris, en sintonia amb la reivindicació de les llengües minoritàries d’Aragó.
El 1991, l’AGA va traure a la llum lo primer número de Gaiters d’Aragón. Gaiteros de Aragón. Gaiters d’Aragó, revista amb un títol en aragonés/benasqués, castellà i català. Sense dubte, la manca històrica d’una institució autonòmica que servís de referència als interessats en l’estudi i difusió d’este llegat, tot superant lo tòpic de la jota en què havia quedat reduït, va ser suplida per l’AGA i la seua revista GdA, que esdevingueren molt prompte un referent en la seua recerca i promoció.
Al llarg dels trenta-vuit números publicats, hi han col·laborat més de dos-cents investigadors en la cultura i música tradicionals d’Aragó, músics i etnògrafs aragonesos, però també catalans i valencians, entre els quals n’hi ha de ben coneguts a la Franja com lo maellà Daniel Bondia —mort fa uns dies—, lo massalionenc Pasqual Vidal Fígols (†) —que va rebre el Premi AGA 1999—, lo tamarità José Antonio Adell, los mont-rogins de La Galdrufa, lo codonyerà d’adopció Artur Quintana, lo saragossà Ángel Vergara, lo reusenc Salvador Palomar, lo torredarquí (també empeltat) Carles Terès, la fragatina Carme Messeguer…
Articles de recerca, partitures, entrevistes, notícies, ressenyes de publicacions… majoritàriament en castellà, però també en aragonés, català i benasqués (parla ribagorçana que mereix un tractament molt especial dins de l’aragonés) s’han succeït a GdA fins 2023. En concret, los primers textos en català los llegim al núm. 4 (primavera-estiu 1994) i corresponen a tres ressenyes de discos, entre ells lo titulat Avui és un dia com un altre (1989) del cantautor saidinenc Anton Abad. A partir d’aquí, lo compromís d’AGA amb lo català i el patrimoni cultural i musical de la franja oriental aragonesa ha estat ben notable. La publicació d’editorials com “Aragón plural” (núm. 9, 1996), “Lo Matarranya i la cultura popular aragonesa” (36, 2022) o els dels dos darrers números (37 i 38, 2023) en los quatre idiomes aragonesos, la carta d’opinió “Aragonés, castellano, catalán” de Félix A. Rivas —futur membre del consell de redacció— sobre una xiulada a la intervenció en català en l’Homenaje a los Antiguos Danzantes de las Tenerías a Saragossa (8, 1995) i la publicació en la nostra llengua de diferents notícies breus, ressenyes i, en especial, d’articles firmats per Salvador Palomar (núm. 5), Pasqual Vidal Fígols (7, 8, 9, 12, 18, 25), Lluís-X. Flores (12), Artur Quintana (17), Francesc Sans (21), Joan Pellisa (26) i Jesús Díez i María Gallego (38), així com les entrevistes de Félix A. Rivas a Artur Quintana (10) i de Lluís-X. Flores a la fragatina Mary Zapater (36) en són un exemple.
Cal dir que, darrerament, lo coordinador de GdA és l’etnògraf i lingüista Lluís-Xavier Flores Abat (professor de català a l’EOI d’Alcanyís), la qual cosa ha significat un nou impuls a la diversitat lingüística de la revista i alhora una mirada a la inclusivitat, amb la presència de dones en qualitat d’articulistes o d’autores ressenyades i entrevistades. Podeu consultar tots los números de la revista al web d’AGA.
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Aragó
