Experts del Consell d’Europa demanen que el nom de les llengües d’Aragó aparegue a l’Estatut*

// Màrio Sasot

El comitè d’experts encarregat de fer un seguiment del compliment dels acords signats pels governs membres de la U. E. de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries acaba d’emetre un nou informe, del qual en va fer un resum un dels seus membres, el catedràtic de la Universitat de Vigo, Fernando Ramallo, quan va assistir a Saragossa el passat 30 de novembre a una Jornada de Treball oberta a professors i especialistes de Català i Aragonès de la nostra Comunitat Autònoma per a analitzar unes propostes didàctiques que ha editat aquest organisme.
El professor Ramallo avançà que el nou informe dels experts designats pel Consell d’Europa reconeix la tasca que des de 2015 està portant a terme Aragó des de la Direcció General de Política Lingüística envers la recuperació i protecció de les llengües tradicionals minoritzades en el seu territori, especialment tenint en compte “l’escassa tasca duta a terme en els anys anteriors” i aconsellen una “dotació pressupostària suficient perquè aquest organisme pugue acomplir la seua funció”.

La taula, amb el Director general de Política Lingüística José Ignacio López Susín en primer pla. 
/ Graciela de Torres Olson (DGPL)

Aspecte de la sala. / G. d. T. O. (DGPL)

Respecte a l’aragonès proposa “mesures especials” degut a la seua condició de fragilitat, “quasi en via d’extinció en les zones d’ús històric” i valora positivament l’aparició de neoparlants, tant en el cas d’aquesta llengua com en el de la catalana.
L’informe dels experts fa una reflexió sobre la zona de Saragossa com a lloc de confluència d’emigració d’ambdues llengües minoritàries, i on creixen any rere any nous parlants de l’aragonès.
Davant d’aquest fenomen, Ramallo suggereix eliminar els límits estrictes de l’actual zonificació d’ús predominant i de protecció de drets lingüístics i fer-la extensiva a les capitals de província i a altres ciutats de recepció de aragonès i catalanoparlants. “Seria convenient —explicà aquest doctor en Lingüística— que a ciutats com Saragossa i Osca, hi hagués com a mínim una escola i un institut on es pogués estudiar català i aragonès”.
A banda de mesures i dades concretes, els experts troben a faltar a Aragó polítiques públiques serioses de planificació i recuperació lingüística, “per a la qual cosa seria important que a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó aparegués, si més no, lo nom de les dos llengües minoritzades, el català i l’aragonès.”

Unitats didàctiques

Fernando Ramallo presentà també una guia didàctica de la que n’és l’autor, junt amb altres experts de la Carta Europea, que té com a objectiu donar a conèixer als escolars la diversitat lingüística del continent i la necessitat del seu respecte i protecció. En la guia s’han escollit tres casos pràctics: Suïssa, Espanya i Polònia, que segons Ramallo “representen tres graus distints de reconeixement de la diversitat lingüística dins d’un estat”.
Finalment, la professora de la Universitat de Saragossa Iris Campos va proposar als docents assistents al centre de professors de Lanuza diferents activitats per a promoure i valorar la diversitat lingüística d’Aragó.
La Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries va estar signada pel govern espanyol des de la seua creació el 1992 i ratificada el 2001, tot i que amb diferents graus de compliment real, segon els seguiments dels experts.

Fernando Ramallo (dalt) i Iris Campos (davall). / G. d. T. O. (DGPL)

*Publicada a Temps de Franja n. 144, gener de 2020