Es publica el mapa toponímic de Maella

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació Guirigall de Maella, ha promogut l’edició d’un fullet toponímic del terme municipal de la població amb prop de 250 noms ubicats cartogràficament. Són els que ha seleccionat l’equip de voluntaris maellans dels 340 que, de moment, té recollits i geolocalitzats.

El fullet desplegable consta d’un mapa detallat del terme i, al revers, del llistat de topònims agrupats per categories i amb la referència de coordenades per a que puguen ser trobats fàcilment en l’esmentat mapa. Hi consten barrancs, basses, camins, corrals, pistes, coves, creus, ermites, finques, fonts, masos, nòries, prats, racons (‘rincons’), salts d’aigua… D’aquesta manera s’intenta evitar que el patrimoni lingüístic maellà acabi oblidat.

Aquesta publicació és el 8è volum de la col·lecció «Toponímia aragonesa». Per a l’elaboració d’aquest mapa, ha estat indispensable l’Associació Guirigall de Maella. María Dolores Gimeno, membre de l’associació, n’ha estat l’autora-coordinadora, amb la col·laboració de Rafael Casado (agent forestal) i Miguel Ángel Gimeno. Ens explica que el mapa va començar el 2012 a partir d’una recopilació de topònims maellans i un cens d’antigues nòries que havien recollit Ramon González Barceló i Daniel Bondia Gil. A partir d’aleshores, i amb la col·laboració de diferents persones al llarg d’aquests anys, s’ha ampliat esta llista. Una recopilació que ha de servir per facilitar el coneixement dels jocs del terme municipal, l’orografia, la vegetació singular i l’empremta de la presència humana als llocs.

«Aquesta iniciativa pretén afavorir la conservació d’aquest patrimoni lingüístic i la seua transmissió i difusió a tota la població en general i emana de l’obra realitzada en els darrers mesos per la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó», va explicar Ignacio López Susín, director general de Política lingüística.

Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó

Per la seva banda, el conseller de Vertebració del territori, Mobilitat i Habitatge i president de la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó, José Luis Soro, va explicar que «la toponímia és part de la nostra cultura i és responsabilitat nostra protegir-la, perquè el seu desconeixement i l’oblit ha provocat que es cometin errades o deformacions absurdes dels noms de lloc a la cartografia oficial».

Soro va subratllar que «la diversitat històrica i geogràfica aragonesa té el seu reflex en la varietat lingüística i, per tant, en la riquesa toponímica». Un dels objectius del govern d’Aragó «és recuperar i donar a conèixer la toponímia autòctona de cada municipi, creada al llarg dels segles pels seus veïns».

La Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó es va crear el 2016 i té entre les seues funcions determinar els noms geogràfics que s’han d’incloure al Nomenclàtor d’Aragó i adoptar les mesures necessàries per impulsar la normalització d’aquests noms geogràfics i promoure’n el coneixement, ús normalitzat i valor com a patrimoni cultural immaterial. Per assolir-ho, compta amb un important grup d’experts que realitzen llur tasca de forma altruista, així com la col·laboració, igualment desinteressada, d’estudiosos i investigadors de cada territori concret, a més de l’aportació imprescindible les entitats locals (comarques o ajuntaments).