Curs d’estiu a Jaca sobre literatura en català i aragonès

// Carme Messeguer

Entre el 14 i el 16 de juliol, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Saragossa en les aules de la Residència universitària de Jaca i amb la col·laboració de la càtedra Johan Ferrández de Heredia, s’ha desenvolupat el curs «Aragonés i catalán en la literatura de Aragón».

El programa es va estructurar en tres parts, que van tractar, respectivament, de la producció literària en aragonès, en català, i del fet d’escriure en aquestes llengües des de l’experiència d’escriptors actuals.

Antonio Pérez Lasheras (Universitat de Saragossa) va dissertar sobre «La literatura medieval y del siglo XVI en aragonés» mostrant el mosaic lingüístic de l’Aragó en aquesta època, tot assenyalant la dificultat d’establir els criteris per elaborar el corpus i comentant que, igual que s’ha assenyalat recentment que les glosses emilianenses (considerades la primera mostra de castellà escrit) estan redactades en navarroaragonès, caldria revisar en quina llengua està escrit el Cantar de Mio Cid, atès que conté molts aragonesismes. Dels «Textos literarios en aragonés de los siglos XVII, XVIII y XIX» se’n va ocupar l’historiador Òscar Latas, que va qualificar el segle XVII de “sieglo escuro”, en contraposició al Siglo de Oro espanyol, per la minsa producció de literatura escrita en aragonès, circumscrita únicament a villancicos i pastoradas en castellanització progressiva accelerada amb els Decretos de Nueva Planta del XVIII; el segle XIX, però, portaria un tímid Renaxer amb col·laboracions en premsa i la popularització dels pliegos de cordel. De la poesia, la prosa i el teatre en els segles XX i XXI se’n van ocupar, respectivament, María Ángeles Ciprés (Complutense de Madrid), José Ángel Sánchez Ibáñez i María Pilar Benítez (ambdós de la Universitat de Saragossa). Tant sobre la poesia com sobre la prosa narrativa, es va posar en relleu que, partint d’una etapa amb un important component recopilatori i memorial, actualment –sia en l’aragonès anomenat comú sia en aragonès dialectal– són homologables a qualsevol literatura consolidada i ara per ara tenen el repte d’accedir al cànon literari occidental. Per la seua part, Benítez va oferir una panoràmica del gènere teatral en aragonès des de la continuïtat dels gèneres tradicionals (pastoradas, morismas, mojigangas) fins a la superació de la diglòssia i la renovació actual tot assenyalant el valor social i educatiu del teatre.

Pel que fa a la literatura catalana, Hèctor Moret (investigador i professor de secundària), Maria Teresa Moret i Javier Giralt (tots dos de la Universitat de Saragossa) es van ocupar respectivament de la producció poètica, narrativa i teatral a l’Aragó, tot donant compte exhaustiu de l’extensa nòmina d’autors i mostrant la panoràmica de la producció literària en català al nostre territori, que –paral·lelament a la literatura d’expressió aragonesa– parteix sistemàticament de l’entorn i que, d’altra banda, ha donat obres que han transcendit les nostres fronteres. Cal afegir que es va assenyalar la importància de la tasca editorial de les associacions, dels premis literaris i del suport institucional com a incentius per a la creació literària, així com el rellevant paper de la revista Temps de Franja com a eina de vertebració cultural.

Dues taules redones consecutives sobre el fet d’escriure en aragonès i en català van posar fi a les jornades: en la primera, Chusé Inazio Nabarro (narrador i poeta) i Ana Giménez (narradora) van coincidir en la dificultat afegida que suposa per a l’escriptura en aragonès la manca d’un model de llengua consensuat; en la segona, Hèctor Moret (poeta) i Merxe Llop (narradora i poeta) van manifestar que escriuen per impuls vital tot insistint en el treball posterior d’esporgar l’obra (el labor limae horacià), així com la diferència respecte a l’aragonès de comptar amb una tradició i una comunitat receptora més àmplies.

La cloenda va córrer a càrrec dels codirectors del curs, Javier Giralt i l’incombustible Francho Nagore, i de José Ignacio López Susín, director general de Política lingüística.

En edicions anteriors, els cursos promoguts per la Càtedra Johan Ferrández de Heredia s’han dedicat a processos d’estandardització (2017) i normalització social (2018) de llengües minoritzades, a la presència d’aragonès i català en la història lingüística d’Aragó (2019) i al contínuum lingüístic romànic (2020). Precisament, en el transcurs de les jornades d’enguany es va presentar el volum El «contínuum» románico, recull de les intervencions de l’any passat.