Aragó reconeix per primer cop l’acreditació de la competència lingüística en les seues llengües pròpies**

Written by Redacció on 29 de juny de 2021. Posted in Aragó

// Fernando García Fernández*

Les successives lleis orgàniques que han regulat l’educació a l’Estat espanyol han recollit l’ensenyament d’idiomes, que té per objecte capacitar l’alumnat per a l’ús adequat dels diferents idiomes, incloent-hi els nivells de bàsic, intermedi i avançat, que després el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües subdivideix en A1, A2, B1, B2, C1 i C2.

A Aragó, el reconeixement de l’acreditació de la competència lingüística es va desenvolupar en l’Ordre de 11 de novembre de 2014, per Espanyol com a llengua estrangera, Alemany, Català, Xinès, Francès, Anglès, Italià i Rus.

En relació amb les llengües pròpies d’Aragó, no apareixia cap referència a l’aragonès i, pel que fa al català, es recullen diverses acreditacions, especialment importants en els nivells avançats, ja que en gairebé tots els casos apareixen els nivells de C1 i C2. En concret, en relació amb el català, aquesta Ordre admetia les acreditacions de les escoles oficials d’idiomes (d’A2 a C2), del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (d’A2 a C1), del Consorci per a la Normalització Lingüística (d’A2 a C2), de la Direcció General de Política Lingüística (d’A2 a C2), de la Junta Avaluadora de Català (Illes Balears – A2, B1, C1 i C2) i de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (A2 , B1, C1 i C2). Posteriorment, es va introduir el 2018 l’acreditació de l’Institut Ramon Llull (d’A2 a C2) i el 2020, l’acreditació de les Universitats Públiques Valencianes (d’A2 a C2).

La situació actual d’Aragó

S’han publicat diverses ordres a fi de regular la competència lingüística d’acord al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües i, d’aquesta manera, incorporar l’aragonès als nivells d’acreditació que aquest Marc ha previst per a les llengües.

Entre finals de l’any 2020 i principis de 2021, s’han publicat diverses ordres a fi de regular la competència lingüística d’acord al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües i, d’aquesta manera, incorporar l’aragonès als nivells d’acreditació que aquest Marc ha previst per a les llengües.

En el segon semestre de l’any 2020 es va aprovar l’Ordre ECD / 685/2020, de 21 de juliol, publicada al BOA el 3 d’agost de 2020 (de la qual es dóna compte a la Revista de Llengua i Dret 75), per la qual es regula la participació en projectes lingüístics en llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català d’Aragó) dels centres docents públics i privats concertats no universitaris d’Aragó. Amb l’aplicació d’aquesta normativa es tracta d’aconseguir per part de l’alumnat el nivell de B2 després l’ensenyament obligatori i el nivell de C1 després dels estudis de Batxillerat. Per a això, s’exigeix al professorat el nivell de B2 en Infantil i Primària i el nivell de C1 a la resta de l’ensenyament obligatori i al Batxillerat.

També s’ha de tenir en compte que l’Ordre ECD / 1615/2020, de 29 de desembre, publicada al BOA el 2 de març de 2021, per la qual es modifica l’Ordre ECD / 1274/2018, de 16 de juliol, per la qual es regula la certificació de coneixements de la llengua aragonesa, va incorporar el currículum del nivell C1 de la llengua aragonesa, de manera que ja és possible certificar des de l’A2 fins al C1.

No obstant això, estava pendent una norma que permetés que aquests nivells fossin reconeguts per l’Administració. Per a això es va dictar l’Ordre ECD / 1591/2020 de 30 de desembre (BOA de 24 de febrer de 2021).

Del contingut de les dues es dóna compte en el número del primer semestre de 2021 de la Revista de Llengua i Dret.

Una de les novetats que introdueix aquesta Ordre és que a partir d’ara es reconeix la validesa de l’acreditació de la competència lingüística de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català d’Aragó), d’acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües en la Comunitat Autònoma d’Aragó i que aquest reconeixement és aplicable en els procediments convocats o finançats pel Departament d’Educació, Cultura i Esport de la Comunitat Autònoma d’Aragó quan s’exigeixin valoracions referents a la competència en idiomes, o bé aquests constitueixin requisit o mèrit en les convocatòries corresponents. Cal fer notar que fins ara el català, que apareixia reconegut en l’Ordre de 2014 més amunt citada, no era valorat a aquests efectes ja que no era ni llengua estrangera, ni llengua cooficial. A partir d’aquesta norma la situació millora notablement, ja que totes dues llengües tindran una consideració equiparable a la resta de les fins ara reconegudes.

En l’Annex de l’Ordre apareixen els títols i diplomes que es reconeixeran com acreditatius de la capacitació lingüística i comunicativa en llengua aragonesa i llengua catalana. En general, els expedits per les escoles oficials d’idiomes, per les universitats espanyoles que segueixin el model d’acreditació d’exàmens de l’Associació de Centres de Llengües d’Educació Superior (ACLES), així com tots aquells que es relacionen en l’annex d’aquesta Ordre juntament amb els anteriorment citats. En el cas de les universitats espanyoles, i als efectes del que disposa aquesta Ordre, s’entendran inclosos en aquestes seus respectius centres d’idiomes, centres de llengües i, en general, tot centre d’educació superior adscrit a estes.

Conclusions

Cal destacar especialment que, per primera vegada, es recull en una norma aragonesa el reconeixement de l’acreditació de la competència lingüística en les llengües pròpies d’Aragó, incloent, de forma específica, els estudis realitzats en les etapes educatives, des de Primària fins a Batxillerat, tant en aragonès com en català d’Aragó.

A més, s’afegeixen, en relació amb l’aragonès, tant les proves que es duen a terme per part de la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó com els títols expedits per la Universitat de Saragossa, en concret el Diploma d’Especialització en Filologia aragonesa i la Menció d’aragonès dels Graus de Mestre d’Infantil i Primària.

El fet que la norma prevegi que “les altres entitats i institucions públiques i privades de la Comunitat Autònoma d’Aragó, així com la resta d’Administracions públiques, podran fer referència a les seves convocatòries al que estableix la present Ordre quan optin per acollir-se al que s’hi disposa”, obre una finestra inèdita fins ara, de manera que, per exemple, en els processos selectius de la universitat pública, els ajuntaments, comarques i diputacions ja és possible incorporar com a mèrit el coneixement de l’aragonès o el català, però també ho podria ser a la universitat privada, als centres d’estudis no sostinguts amb fons públics o en empreses interessades.

*Professor de dret de la Universitat de Saragossa

**Font: Revista Llengua i Dret.