Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Sobre una proposició de VOX*

// Artur Quintana i Font

El 9 de setembre proppassat VOX va presentar una proposició no de Llei, no vinculant, a les Corts demanant la supressió de l’Academia Aragonesa de la Lengua —institució que comprèn l’Instituto de l’aragonés amb 9 acadèmics, i l’Institut aragonès del català amb 6—, així com també la de la Direcció General de Política Lingüística. Vox ho va argumentar declarant que la llengua aragonesa és un invent i que la catalana no existix a l’Aragó, i que, per tant, intentar normalitzar invents o llengües inexistents fa que la DGPL siga innecessària. Amb argumentacions lleument diferents es van adherir a la proposició de VOX el Partit Popular, Ciudadanos i el Partido Aragonés Regionalista, aquest darrer declarant que a l’Aragó s’hi parla aragonès al nord i a l’est però enlloc català, i els altres dos dient que qualsevol mesura de normalització faria desaparèixer les modalitats del nord i de l’est, sense precisar què entenen per aquestes modalitats. Tots aquests partits en argumentar el seu vot van insistir que les llengües no són altra cosa que mitjans de comunicació. En negar l’existència de la llengua aragonesa, així com també la de la llengua catalana a l’Aragó, aqueixos partits no fan altre que fer-nos perdre la nostra dignitat d’aragonesos convertint-nos en la riota de la lingüística, tant de la l’aragonesa, com de l’espanyola i de la internacional, i on els estudiosos universitaris i d’altres institucions científiques saben ben bé que existix, hic et nunc, la llengua aragonesa i que a l’Aragó es parla català. No és la primera vegada que els nostres partits dretans s’esforcen per a fer-nos perdre la nostra dignitat d’aragonesos, que ja ho van fer, i amb èxit, durant l’avantpassada legislatura, la de l’anomenat quadrienni negre, on la llengua aragonesa va passar a dir-se LAPAPYP i la catalana LAPAO, com tothom sap. Per si no n’hi havia prou d’avoleses i malvestats, els esmentats partits justificaren les seues actituds amb mentides gruixudes com, per exemple, la que va proclamar el representant de Ciudadanos en la justificació del vot del seu partit. Per evidenciar com hauríem de patir nosaltres els aragonesos, si mai s’apliqués ací l’oficialitat de l’aragonès o del català, el diputat va dir que a les Balears, on el català és oficial, se sanciona els metges que no parlen català als seus pacients, i ho va dir tot sabent que no és així, sinó que se sanciona els metges quan es neguen a atendre els pacients que els han parlat en català. En resum, és l’actitud que els partits dretans tenen des de sempre, i sempre vol dir des de la restauració democràtica de la dècada dels setanta del segle passat, amb precedents que es remunten fins a Casp, ja fa sis-cents anys, de situar-se obertament en contra de qualsevol actitud raonablement efectiva de foment de l’aragonès i del català –i pel cas de qualsevol llengua espanyola que no sigue la castellana. Prou que ho van mostrar amb l’Estatut, que no va declarar l’oficialitat de l’aragonès i el català, fent veure que ignoraven l’article 3.2 de la Constitució, que diu que Las demàs lengua españolas serán oficiales de acuerdo con sus estatutos, i que ho seguixen fent veure en totes les seues reformes, interpretant que el “serán” es optatiu i no prescriptiu. És per això que l’Estatut ha estat declarat repetidament de constitucionalitat dubtosa.

Davant d’aquestes actituds es van situar els restants partits: Partido Socialista, Podemos, Chunta Aragonesista/Junta Aragonesista i Izquierda Unida. Enfront de les afirmacions dels partidaris de la Proposició no de Llei de VOX, que havien dit que les llengües son mitjans de comunicació sense afegir res més a aqueixa definició, el diputat del Partit Socialista, va haver de recordar-los que Las lenguas son vehiculo de entendimiento. Son patrimonio. Son cultura. Las lenguas son una parte del ser y un vínculo importante que nos une como sociedad y como aragoneses. I ho va fer encara més palpable el diputat de Podemos que va parlar en aragonès, castellà i català, insistint, i no pas poc, en l’article 3.2 de la Constitució, sí, aquell que l’Estatut fa veure que no el coneix perquè proclama l’oficialitat de les llengües espanyoles no castellanes. El fet de parlar en aragonès i, sobretot en català, per més que ho traduís sencer al castellà, va provocar les ires dels partits dretans que no paraven d’armar gresca i fer xivarri, i que, finalment, els diputats de VOX abadonessen l’hemicicle. Davant d’aqueixes actituds intolerants el president de les Corts es va sentir obligat a amonestar la bancada dels partits dretans. El diputat acabà la seua intervenció citant uns versos del cantautor Anton Abad i de la poeta Rosario Ustáriz en català i aragonès respectivament. En la intervenció de la diputada de Chunta/Junta, insistint ens els anys quan aragonés i català eren llengües oficials, ha evidenciat que ja ha fet forrolla, com calia i era lícit d’esperar, l’estudi de Guillermo Tomás Faci: El aragonés medieval. El diputat d’Izquierda Unida va deixar ben clar que l’objectiu de VOX i els restants partits dretans és de fer desaparèixer la llengua aragonesa i la catalana.

Entenc que en la defensa de les nostres llengües pròpies s’hauria d’insistir en la creació dins de l’Academia Aragonesa de la Lengua d’un Instituto aragonés del castellano, i no pas perquè aquest institut, com tampoc el del català, haguessen de determinar si cal escriure la nasal palatal ny, nn, nh, gn, ñ etc. —com sí que cal per al de l’aragonès—, no, que ja tenen les seues acadèmies —L’Academia de la Lengua i l’Institut d’Estudis Catalans respectivament—, sinó perquè no es repetissen aqueixes penoses situacions, que tants de nosaltres hem hagut de passar, i passarem, com la que va viure una xiqueta de parla materna castellana que en dir ¿Lo alcorzo? la mestra li va dir No digas palabras feas. Se dice: ¿Lo acorto?. Els exemples són fàcilment mutiplicables.

La Proposició no de Llei de VOX va passar a votació a les Corts el mateix dia 9 de setembre del 2021. Les dues votacions, una de les quals incloïa la supressió de l’Academia Aragonesa de la Lengua i els seus dos instituts, el de l’aragonès i el del català, van ser aprovades per 34 vots a favor i 33 en contra. No són vinculants, però evidencien el profund antiaragonesisme —llegiu antiespanyolisme si ho preferiu- dels partits –PP, PAR, Ciudadanos i VOX— que hi van votar a favor. Les dues votacions restants, una de les quals incloïa la supressió de la Direcció General de Política Lingüística, no es van aprovar. La Proposició no de Llei presentada per Ciudadanos es va desestimar per empat. VOX s’hi va abstindre.

Si voleu conèixer més detalls de com va anar tot plegat cliqueu l’enllaç https://multimedia.cortesaragon.es/watch?id=YmMzZTFjM2ItM2FhZi00MGUzLTk0YmYtYjk2ZTcxYWZmZmEy&start=8015


*Publicat a Compromiso y Cultura n. 82, octubre 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: