Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia
// Artur Quintana i Font
Bielorússia te quatre vegades l’extensió de l’Aragó i el doble de la població que ens correspondria si fóssem tan grans com ella —200.000 km2 i 9.500.000 d’habitants. Les llengües oficials són el bielorús i el rus. La primera amb una oficialitat de fireta, com la del català a Catalunya, malviu al camp, i gairebé ofegada a les ciutats, per la forta immigració russòfona de fa anys. Aquest fet, vull dir que el bielorús sigui en ple retrocés enfront del rus, podria haver influït en un comentari, per a mi sorprenent, de l’únic escriptor franjatí que he sabut trobar, el saiditer Francesc Serés, que tracta, molt de passada certament, de la llengua bielorussa. Als seus esplèndids Contes russos, de lectura altament recomanable, escriu en Serés que l’any 2007 —els Contes russos van ser escrits el 2009 i publicats a Barcelona el 2010— va ser convidat a Minsk pel crític bielorús Karl Batlòvitx, i conta amb tot detall les desventures que va patir per poder-hi encarregar un mínimament acceptable menú. Explica que la carta era fotocòpia de fotocòpia, i Hi havia, a dalt el menú en anglès i, a baix en l’idioma local. Ací ve el meu dubte: en l’idioma local vol dir: en bielorús? En rus? O en lituà, polonès, ucranìà i alemany, si més no, que també han estat llengües pròpies i històriques de molts bielorussos, i algunes encara ho són. M’inclino pel bielorús i no només perquè així puc documentar millor la relació franjatino-bielorussa, sinó també perquè se’m fa costa amunt de creure que en Serés pogués anomenar llengua local el rus en un menú a Minsk o Sankt Petersburg, o el francès a Chartres o el castellà a Toledo.
I de part bielorussa què tenim? Els manifestants bielorussos d’aquest dies —que el senyor Josep Borrell no qualifica de sediciosos— canten L’estaca d’en Lluís Llach. A més d’aquests amables paral·lelismes lingüístico-literaris també tenim les esclatants discordances en el tractament que la Unió Europea ha donat, per un cantó, al procés sobiranista dels catalans, i per l’altre, al refús per part dels bielorussos a acceptar les recents eleccions. Als primers els titlla de sediciosos, en processa els exiliats, n’informa tant poc com pot, i no n’accepta el referèndum guanyat, mentre que tot el que fan els contraris al Govern bielorús troba bona acollida als governs i difusió als mitjans de la Unió Europea.
Tags: Tribuna
Trackback from your site.
Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia » Temps de Franja - La Franja
| #
[…] Source: Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia » Temps de Franja […]
Reply