Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)

// Esteve Betrià

En el capítol de memòries —una part d’allò que ara diuen ‘literatura del jo’— en castellà (i ocasionalment en català) d’autors nascuts en el segle XX a les terres aragoneses de llengua catalana i ambientades d’alguna manera en aqueixos territoris cal destacar, pel que sabem, al Baix Cinca l’obra La verdad sobre Mauthausen (1995) del fragatí José de Dios Amill (1919-2002); a la Llitera Un ball per la República (2010) de l’alcampellà José Enjuanes Pena (1915-2010), en edició a càrrec d’en Pep Espluga Trenc; i a la Ribagorça, en català en traducció de l’original castellà, l’obra Batalló de càstig. Memòries d’un vell lluitador d’origen pagès (1999) del benavarrí Manuel Pac Vivas (1919-2016).

Tanmateix ara —ni que sia a través d’aquesta nota d’urgència—, ens volem centrar en la terres del Matarranya on cal destacar Toda una vida: Memorias de un calaceitano. José Blanc Sanmartín (1997) i De Calaceite a Mauthausen. Memorias de Raimundo Suñer (2006) —totes dues obres en edició a càrrec de Miquel Blanc Grau—, En las prisiones de España (2003) de Ramon Rufat Llop (Maella, 1916-Vilanova i la Geltrú, 1993) i Vida de un republicano español nacido a orillas del río Tastavins (2005) de Manuel Antolín Agud, nascut a Fondespatla el 1916.

Si bé gairebé tots els textos memorialístics ressenyats fins ara són de caràcter polític, protagonitzats per hòmens amb inquietuds clarament republicanes, cal assenyalar també que no sempre és així; a tall d’exemple veeu el volum en català Memòries d’un altre segle. Vivències d’Angelina Bel Mateu de Beseit, en edició a a cura de Susana Antolí Tello i editat a càrrec del Centro de Estudios Bajo Aragoneses; també el CESBA ja havia publicat, en el número 7 (1995) del seu butlletí, les breus memòries de la infància i primera joventut de Desideri Lombarte A ti no te conozco. D’aquest darrer autor es publicà el 2002 Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989), en edició a cura d’Artur Quintana per l’Associació Cultural del Matarranya, un volum que d’alguna manera no deixa de ser unes memòries parcials que, com tot epistolari personal i, també els diaris, formen part de la literatura del jo. No cal dir que bona part de l’obra —bàsicament la poesia lírica, recentment aplegada en un únic volum— deixen entreveure la memòria personal d’aquest escriptor pena-rogí; però això ja és una altra història.

També caldria anotar en aquesta nòmina de la literatura del jo, l’obra de n’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòria de l’Aragó 1948-2003 (2003), obra reeditada i ampliada el 2018 amb el títol La Vall de Balat. Memòria de l’Aragó 1948-2017, una obra que té, a partir de l’estiu de 1966, com escenari destacat la comarca històrica del Matarranya.

Encara deuen existir memòries —i epistolaris i diaris personals— del segle XX (i, si cal, de les dues primeres dècades del XXI) ja redactades —o en procés de redacció— que no s’han pogut, o volgut, donar a conèixer. Ara es tractaria d’ajudar a difondre d’alguna manera aquests escrits personals, en català o en castellà, per mirar de completar i arredonir, tant com sia possible, la memòria col·lectiva de les nostres terres.

Lectura de 'La vall de Balat' a la dala 'Cial i tiarra' de la Codonyera. Ramon Mur i J. M. Gràcia. / Carles Terès
Ramon Mur i J. M. Gràcia a la lectura de ‘La vall de Balat’ a la sala ‘Cial i tiarra’ de la Codonyera. / Carles Terès

*Publicat a Compromiso y Cultura n. 84, desembre 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: