Masies enrunades per la neu*

// Vicent Pallarés Pascual

Aquestes darreres nevades que ens van arribar amb les tempestes Glòria i Filomena van fer ensorrar algunes masies del territori. El pes considerable de la neu sobre les teulades va suposar el colp de gràcia per a algunes edificacions que ja estaven malmeses. El procés del seu deteriorament és conegut: en un principi, la teulada no s’acaba de conservar bé quan s’abandonen o no es fa la vida contínua, com anys enrere. Aleshores, apareixen les primeres goteres que ajuden a malmetre les bigues, que, a poc a poc, es podreixen.

La sentència de mort arriba amb un fort episodi de pluges o unes nevades intenses que suposa el final de construccions tradicionals que han servit als pobladors d’aquest territori durant centenars d’anys. Les restes derruïdes, ens fan pensar en la vida que hi va haver al seu interior i la pèrdua d’unes formes de vida agrària tradicional que desapareix. Les despulles d’un món, el de la masoveria, que ja massa vegades, viu del record entre les pedres caigudes.

Edificis que han estat testimonis de la vida i de l’activitat agrícola i ramadera que hi va haver, ara runa del que va ser la masoveria al territori. Unes construccions que serà molt difícil de recuperar, ja siga per una qüestió econòmica o un tema de voluntat dels propietaris. Elements d’un patrimoni etnològic que, lentament, desapareixen i que s’haurien de documentar i conservar com a testimonis d’una cultura tradicional del territori.

*Publicat a Temps de Franja n.149, abril 2021