Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé. I anem ara a això d’afegir de Aragón al catalán, qualificatiu que sembla prou entenimentat, i no faltarà qui ho trobi correcte i tot, si no fos que en anomenar el castellà la DGPL no hi afegeix cap qualificatiu, com si no es tractés de castellano de Aragón, i no del d’Andalucía, de Murcia, de Madrid… perquè de castellanos n’hi ha una bona muntonà, com tothom sap. Passa que si ho fessen, això de castellano de Aragón, saben que serien immediatament titllats de fomentar el particularisme, i d’ací a ser acusats d’actuar a favor del separatisme lingüístic dins de la llengua castellana només hi ha un pas. La unitat de la llengua castellana no es pot tocar! La del català si! Doncs, avant, diguem-ne català d’Aragó, que així fomentem el particularisme i actuem a favor del separatisme lingüístic dins de la llengua catalana, fent del nostre català una entitat lingüística profundament característica i absolutament diferent de tots els altres milers i milers de catalans que hi ha: del de Gandesa, Arnes, Elx, Maria de la Salut, Prada de Conflent, del segle XIV a Fondespatla, del de na Carme Riera, d’en Josep Borrell… És evident que en fer-ho els de la DGPL incorren en clara contradicció, en oberta discriminació del nostre català enfront de les altres dues llengües que tenim. Tanmateix aquesta actitud de la DGPL admet també una lectura positiva per a la llengua catalana parlada a l’Aragó: vist l’elevat nombre d’anticatalans —catalanòfobs, si ho preferiu— del nostre país, aquests en veient el nom de catalán de Aragón se n’acontentaran, i com un gos amb un os, no faran gaire aldarull. Doncs, no és tan mal pensat, i encara que hi ha algun facaista espavilat que ha intuït la possible intenció de tot plegat —le [al català] han tenido que poner un apellido [d’Aragó] para suavizarlo com exposa Juan Carlos Abella Cuartielles de Vall-de-roures a “La catalán de Aragón”— , la majoria s’hi deixaran entabanar. Pos, si fos aixís: entavant en lo catalán de Aragón!.

 

Fragment d’un dels cartells sobre fauna amb les 3 llengües aragoneses

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: