Que el tema rural a la ràdio no abunda, és cert. Les graelles estan plenes de tertúlies polítiques, magazins urbans i programes d’entreteniment pensats, majoritàriament, des d’una mirada metropolitana. El món rural, quan hi apareix, sovint ho fa de manera anecdòtica, lligat a emergències, a tòpics o a una certa nostàlgia folklòrica. Tot i això, cal reconèixer que hi ha molt bons programes que tracten el tema a la ràdio, alguns amb una qualitat i un rigor que mereixerien molta més visibilitat.
Aquests espais demostren que el món rural no és un residu del passat, sinó un present viu i complex: agricultura i ramaderia, però també innovació, sostenibilitat, cultura, llengua i cohesió social. Són programes que donen veu a pagesos, tècnics o a joves que decideixen quedar-se o tornar al poble, i que expliquen problemàtiques reals sense paternalisme ni idealització.
La ràdio, per la seva proximitat i capacitat de generar comunitat, seria el mitjà ideal per reforçar aquesta presència. No es tracta només de parlar «del camp», sinó d’entendre que el món rural forma part del país tant com les ciutats. Apostar per més programes d’aquesta temàtica no és una qüestió de quota, sinó de justícia informativa. Si volem un relat equilibrat del territori, cal escoltar totes les veus. I la ràdio, si vol ser realment pública i plural, hauria d’amplificar-les molt més.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026