La teua llengua te necessite

// Robert Albiac Balaguer

Has acabat los teus estudis secundaris i no saps quina titulació en futur estudiar? No trobes faena en lo teu currículum actual i te vols reciclar? Si eres d’eixes persones que viuen preocupats pel mercat laboral, potser t’hauries de plantejar estudiar Filologia Catalana, t’ho dic per experiència.

No em vingues en l’excusa que eres de la Franja i que la teua escolarització (com la meua) va ser en castellà: jo, als vint-i-pocs, vaig començar a escriure normativament la meua llengua materna. Tenia com a base aquelles poquetes hores optatives setmanals de l’escola local ─que van desaparèixer en lo pas a l’institut─ quan vaig cursar l’assignatura “Llengua Catalana II” de la Universitat de Saragossa. Superada eixa assignatura, me vaig veure en coratge d’enfrontar-me al Grau Mitja de Valencià que em va obrir la porta de les llistes d’interins de la veïna Catalunya. Les retallades estatals i autonòmiques (i deu mesos treballats en cinc cursos) me van portar a esta meua segona carrera universitària. Començant-la en eixe nivell “mitjà”, la vaig poder acabar, i ara puc afirmar que és una de les millors decisions que he pres mai. Està clar que qui vol, pot.

Si fulleges diaris d’este 2018 de tot l’àmbit lingüístic, trobaràs titulars al respecte que corroboren lo meu cas com: “L’IES Els Ports, sense professor de valencià des de fa dos mesos”, “Falten professors suplents per cobrir les baixes a les escoles i instituts. Les especialitats on falten docents són: Matemàtiques, Llengua Catalana, Música i Informàtica”, “El català no té qui l’ensenye”, “Un estudi intern de la UA situa Filologia Catalana com la tercera opció més recomanable des del punt de vista de l’ocupabilitat immediata, amb una taxa del 88,6%”, “L’OPAL de la UV preveu un 100% d’ocupabilitat per a FC al llarg dels pròxims 15 anys”… I que encara pugam escoltar gent dir que parlam una llengua poc útil!

Deixant de banda estos aspectes laborals, tinc altres motius per a recomanar-te-la, especialment si tens interès, estima i/o preocupació per la teua cultura i la teua llengua. A molts companys de carrera los sorprenie que un catalanoparlant de l’Estat Espanyol poguere acabar un batxillerat al segle XXI sense saber escriure correctament la seua llengua, sense conèixer els fets històrics de la Corona d’Aragó o sense haver llegit una línia del Tirant lo Blanch (ni haver estudiat a Llull, Ausiàs March, Verdaguer, Estellés, Fuster, Espriu, Rodoreda, Calders, Riba, Pedrolo…). Si curses este grau, no sols ompliràs de sobres eixe buit: coneixeràs los orígens i l’evolució del teu idioma, sabràs per què parles com parles, prendràs consciència dels perills que patix i entendràs que, per damunt de les fronteres administratives actuals, utilitzes una mateixa llengua de 9 milions de parlants, segurament, la més bella del món.