La necessitat d’uns criteris normatius per al català d’Aragó
// Lluís-Xavier Flores i Abat
La posada en marxa de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua l’1 d’octubre de 2021 era necessària per a la normativització dels idiomes minoritaris de l’Aragó, l’aragonés, el benasqués —legalment sota l’aixopluc de l’aragonés— i el català. L’AAL “està al servei de la societat aragonesa”, la seua tasca és “protegir el llegat dels nostres avantpassats, amb la finalitat de preservar-lo i transmetre’l, sempre amb rigor científic” i té com a atribució “establir les normes de l’ús correcte de l’aragonés i del català”.
I així és com el primer acord normatiu sobre el català de l’Aragó va arribar el 27 de febrer de 2023 en què l’AAL “considera ús correcte d’aquesta llengua la utilització del model normatiu composicional establert per l’Institut d’Estudis Catalans al Diccionari de la llengua catalana, la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana. Tanmateix, […] també és aplicable el determinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al Diccionari normatiu valencià i la Gramàtica normativa valenciana.”
Precisament estes dos obres normatives de l’AVL han servit per a preservar i potenciar la varietat dels valencians d’acord amb la seua tradició lexicogràfica i literària i l’etimologia, i alhora convergir amb les solucions d’altres territoris del domini català per a garantir la cohesió de l’idioma. El model lingüístic de l’AVL en què es prioritza les formes valencianes, sense ignorar les altres, ha tingut com a resultat la desatomització del conflicte lingüístic (el blaverisme és avui molt residual), l’augment de l’autoestima dels valencianoparlants cap a la seua varietat, i la inclusió progressiva de solucions valencianes en el diccionari i gramàtica de l’IEC. Igualment a l’Alguer, el seu model d’estàndard restringit impulsat pel Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i avalat i publicat el 2003 per l’IEC ha estat una aïna clau per als usuaris del català alguerés.
En el cas d’Aragó, opinem que l’AAL ha d’avançar amb determinació en este sentit, i per mitjà de l’activació de les seues Seccions, cal que es treballe urgentment en l’aprovació de documents normatius com ara una flexió verbal, un repertori de gentilicis i un corpus lèxic del català d’Aragó, que integren les solucions de la llengua parlada entre Aiguaviva de Bergantes i Aneto dins l’estàndard composicional català. L’oficialitat a l’Aragó del Diccionari i la Gramàtica de l’AVL, i dels andorranismes admesos per l’IEC el 2007, possibilita que nombroses solucions del català aragonés —desgraciadament no sempre socialitzades a través dels models de llengua de l’ensenyança, mitjans d’educació i institucions públiques aragoneses— puguen ser usades en igualtat de condicions, com fan valencians o andorrans, sense haver de recórrer a formes exclusives del català oriental. Estem més que segurs que així l’AAL estarà al servici dels aragonesos
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Tribuna
