Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem
  • Inici
  • Opinió
  • Tribuna
  • Gent del Matarranya i 50 entitats més presenten una iniciativa ciutadana a les Corts d’Aragó

Gent del Matarranya i 50 entitats més presenten una iniciativa ciutadana a les Corts d’Aragó

// Redacció

D’acord amb l’article 270 de el Reglament de les Corts els grups sotasignats presenten la proposició no de llei d’iniciativa ciutadana a les Corts d’Aragó d’una MORATÒRIA temporal de l’autorització de parcs eòlics, fotovoltaics i les seves xarxes i sistemes auxiliars.

Exposició de motius

La Unió Europea (UE) demanda a cada Estat membre l’elaboració d’un Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), l’objectiu és avançar en la descarbonització, assentant unes bases fermes per consolidar una trajectòria de neutralitat climàtica de l’economia i la societat en l’horitzó 2050. L’objectiu del Pla a mig termini és aconseguir una disminució en les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030 d’almenys el 23% respecte al 1990.

No obstant, la forma d’assolir aquest objectiu ja està suposant greus perjudicis per al patrimoni natural, singularment sobre una diversitat biològica i paisatgística úniques a la Unió Europea (UE). És urgent una ordenació responsable del territori que harmonitzi els objectius de descarbonització amb el Pla Estratègic de Patrimoni Natural i Biodiversitat i l’Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per 2030.

Cal no oblidar que l’estalvi i eficiència energètica ha de ser el principi pel qual han de regir-se totes les decisions de planificació en matèria d’energia (Reglament de la UE) 2018/1999 del Parlament Europeu i del Consell, sobre la governança a la Unió de l’Energia i de l’Acció pel Clima. Així mateix, l’article 8 de la Directiva (UE) 2019/944 sobre normes comunes de mercat interior de l’electricitat estableix que per autoritzar la construcció de noves instal·lacions generadores, els Estats membres han d’adoptar un procediment d’autorització, que haurà de seguir criteris objectius, transparents i no discriminatoris. Entre els criteris per a la concessió de les autoritzacions de construcció d’instal·lacions generadores es troben: l’ordenació del territori, l’eficiència energètica i les alternatives a la creació de noves instal·lacions de generació, com solucions de resposta a la demanda i l’emmagatzematge d’energia.

 

 

Parc eòlic a les conques mineres de Terol.  / Carles Terès

 

A Aragó hi ha ja gairebé 200 centrals eòliques i fotovoltaiques en servei o autoritzades i 114 d’eòliques i 144 de solars en tramitació administrativa. Alguns afecten espais Xarxa Natura 2000, d’altres a entorns singulars que porten apostant pel turisme i activitats tradicionals des de fa dècades i d’altres a llocs emblemàtics per als seus residents i per a la diversitat biològica de la comunitat autònoma, com a àrees estepàries de gran singularitat en el vall de l’Ebre, erms de la Ibèrica i altres espais d’Aragó que s’haurien de conservar, com poden ser els Parcs Culturals i els Geoparcs.

Actualment hi ha projectes d’energies renovables que ja afecten espais i espècies emparades per la protecció legal de Plans de Recuperació o de la Xarxa Natura 2000 i molts dels que estan pendents de ser autoritzats o en tramitació, també amenacen aquesta Xarxa i les espècies que aquesta protegeix, entre d’altres l’Àguila cuabarrada, Aufrany, Alosa becuda i pràcticament la totalitat d’espècies de ratpenats presents a Aragó. Cal recordar que la conservació de la biodiversitat és una política prioritària de la UE, és a dir, l’impuls i l’obligatorietat de compliment de la Directiva 92/43 / CEE sobre hàbitats (LIC) i la Directiva 2009/147 / CE sobre Aus (ZEPA) s’han de considerar al mateix nivell que les directives que regeixen la lluita contra el canvi climàtic i l’impuls de les energies renovables. Actualment el Govern d’Aragó està treballant en els Plans de Gestió i Conservació d’aquesta Xarxa Natura 2000, i continuar amb la implantació d’aquest model d’energies renovables, sense tenir en compte la planificació i gestió d’aquests plans, pot provocar efectes no desitjats tant per a aquesta Xarxa com per a la pròpia implantació dels projectes de renovables. Igualment, l’Estratègia Aragonesa de Biodiversitat i Xarxa Natura 2000 Horitzó 2030 està començant el seu camí, i aquesta moratòria permetria la seva implementació real en aquest desenvolupament energètic i en l’Ordenació Territorial. Recentment el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha elaborat un informe general d’avaluació i zonificació de la implantació de les energies renovables a l’estat (desembre 2020).

La tramitació fragmentada de molts projectes amb evident interconnexió entre ells, implica la pèrdua de la necessària visió global de com ordenar la implantació i el desenvolupament de fonts d’energia renovable a la regió. També impedeix l’avaluació d’impactes acumulatius i sinèrgics de desenes d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques i totes les seves infraestructures associades. Tot això vulnera l’esperit de l’Avaluació Ambiental Estratègica, que estableixen les directives comunitàries, en afectar altres plans i programes, implicar efectes probables, duradors i irreversibles de caràcter acumulatiu, suposar riscos per al medi ambient, ser de gran magnitud i abast espacial, i suposar una explotació intensiva d’una part molt significativa del territori amb característiques naturals especials i àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut (annex V de la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental).

 

Proposició No de Llei

Les Corts d’Aragó insten a el Govern d’Aragó a:

  1. Declarar una moratòria temporal de tots els projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques no aprovats, així com de les seves línies d’evacuació i subestacions, fins a la realització d’un Pla d’ordenació territorial dels recursos energètics, com demanen les directives de la UE.
  2. Presentar un Pla d’ordenació territorial dels recursos energètics d’Aragó que s’inclogui en el nou Pla Energètic d’Aragó 2021-2030 i en l’Estratègia d’Ordenació de el Territori d’Aragó (EOTA).

Signants:

  • Amigos de la Tierra Aragón.
  • Anticapitalistas Aragón.
  • Asociación de Agentes de protección de la Naturaleza de Aragón.
  • Asociación Amigos de Gallocanta.
  • Asociación de Amigos del Río Guadalope.
  • Asociación de Amigos del Río y de los Espacios Naturales de Alcañiz.
  • Asociación Consejo de la Cabañeras de Aragón.
  • Asociación Empresarial del Matarranya.
  • Asociación Aragonesa Conservación Biodiversidad desde el Valle del Río Jalón.
  • Asociación de Empresarios de Turismo Activo de Aragón
  • Asociación Empresarios Turísticos de la Sierra de Albarracín.
  • Asociación Fondo Natural.
  • Asociación Gent del Matarranya.
  • Asociación Lobo Aragón.
  • Asociación Mijares Vivo.
  • Asociación Naturalista de Aragón (ANSAR).
  • Asociación Naturalista de Alcorisa para Conservación y estudio de Naturaleza.
  • Asociación para el Desarrollo de Montoro de Mezquita.
  • Asociación Recartografías.
  • Asociación Red Impulso Rural del Jiloca.
  • Asociación Santolea Viva.
  • Ajuntament d’Aiguaviva de Bergantes.
  • Ajuntament de Cañizar del Olivar.
  • Ajuntament de la Freixneda.
  • Ajuntament de La Zoma.
  • Ajuntament de de Monforte de Moyuela.
  • Ajuntament de de Mozota
  • Ajuntament de de Pozondón.
  • Ajuntament de la Torre del Comte.
  • Ajuntament de Valdealgorfa.
  • Centro de Estudios del Jiloca.
  • Centro de Estudios locales de Alcorisa.
  • Centro de Estudios del Maestrazgo.
  • Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI).
  • Centro Social Autogestionado A Ixena.
  • Colectivo Sollavientos.
  • Confederacion General de Trabajadores CGT.
  • Ecologistas en Acción Zaragoza.
  • Ecologistas en Acción Teruel – OTUS.
  • El Bergantes no se toca.
  • Empeltre Sdad. Coop. Consumidores de productos Ecológicos de Alcañiz.
  • Espacio Municipalista por Teruel.
  • Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos.
  • IzquierdaUnida de Teruel.
  • Juventud por el Clima.
  • Maestrazgo Empresarios Turísticos (MAT).
  • Plataforma a favor de los Paisajes de Teruel.
  • Plataforma ciudadana para una Transición Ecológica Justa.
  • Plataforma SOS-Alimoche.
  • Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica Peñalba-Arnero-Isona.
  • SEO Bird Life.

 

Hort solar a la comarca del Baix Aragó-Casp. / Carles Terès

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: