Posada Guadalupe

Festes d’agost

// Roberto Albiac

Fa 10 anys que este mateix dia seguisco un ritual: posar a la llavadora dos samarretes, una lluïx lo nom de la meua penya, l’altra té a l’esquena en lletres grans “Comissió de Festes”. Això vol dir que és lo demà d’aquells dies anunciats per unes banderetes que el cerç movie a La Plaça i que es van acabar entregant centenars de racions de “llanguanissa en xiringol” lo Dia del Gos (tal i com designam a l’últim dia).

Mesos de reunions d’una trentena de voluntaris d’edats i gustos molts diferents se plasmen en nou jornades maratonianes d’actes diürns i nocturns per a tots los públics. Una novena que sempre te deixe un somriure a la cara per haver dedicat tots los esforços possibles en benefici de tots los teus veïns. Treballar de manera altruista associats en equip és, segurament, una de les millors formes de fer vila.

Les Festes d’Agost tenen màgia: És un goig veure que eixe farolet de paper que has entregat a l’entrada del ball pugue il·luminar una mirada de complicitat entre els balladors; que després de la garrotada a aquella olla que vas omplir, lo mocador descobrisque uns ulls de xiquet il·lusionat; que aquells carrers, normalment tranquils, s’inunden de gent enlluernada per les purnes dels correfocs o desfilant entre capgrossos i el gegant al ritme d’una xaranga; com les flames del rom cremat se belluguen dins de les cassoles al compàs de les havaneres; com, des del Calvari, lo casc medieval va canviant de color a cada coet dels focs artificials… però sobretot, que eixa programació que has dissenyat hague fet retornar a eixos amics de tota la vida que potser no havies vist en tot l’any.

Me sinto especialment orgullós de dos fets que mos diferencien d’altres festes majors: D’una banda, sic d’una localitat de gent senzilla que, des dels anys 70, va abandonar la tradició de lluir als actes veïnat engalanat segons lo seu gènere; de l’altra, no necessitam destinar bona part del pressupost municipal per a recrear-mos en lo patiment de cap animal. Los favarols sem aixina, tenim altres inquietuds.

Ha passat un dia i jo, com la majoria dels meus companys, ja tenim al cap les pròximes festes. Ja estem pensant què canviar i què mantindre. En definitiva, començar a treballar de nou per a fer que tots mos sintam satisfets l’any que ve. Tant de bo a totes les poblacions ─com ho fem ací─ este tipus de festes se prepararen i es renovaren per grups de voluntaris ben nombrosos i no únicament pel representant polític o regidor corresponent.

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: