Després de llegir les vint comunicacions del llibre Entre noms i llocs: una mirada onomàstica des de la Franja d’Aragó, sé una mica més sobre topònims i antropònims.
La lectura es pot començar per l’ìndex general o potser algun lector estarà interessat pels estudis dels seu poble o bé per descobrir noms d’un indret desconegut. Un món apassionant, el de l’onomàstica, i hi trobes noms que et recorden els que coneixes, és el que m’ha passat a mi.
Així, susana i juana solen acompanyar genèrics com casa, vila, font… i poden dur a confusió amb els noms femenins amb els que coincideixen formalment Susanna i Joana, però no ho són. Es tracta dels adjectius susà, susana, sobirà, sobirana, és a dir, el que està situat amunt, ‘dalt’, en canvi, jussà, jussana vol dir el de ‘baix’, provinents dels antics adverbis sus i jus. A la Ribagorça tenim Espés de Sus o Espés de Dalt, i Espés de Ius o Espés de Baix i les comarques veïnes, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà.
Ara entenc millor el significat de “la pedra iosana” d’un molí d’oli, que apareix a un manuscrit antic, és la mola fixa, situada davall…!
Publicat a Temps de Franja n.170, juliol-agost 2026