Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

El pont de Massalió, obra de José Torán de la Rad *

// Joaquim Montclús i Esteban

José Torán de la Rad (Terol, 1888 – Terol 1932) va ser un enginyer , un industrial i també un important polític. Pertanyent a una notable familia de la burgesia de Terol, el seu iaio, José Torán Herreras, va ser el fundador de la “Banca Torán” i el seu oncle Damaso Torán Garzarán va ser el primer enginyer de la família i director de la “Teledinámica Turolense S. A”. Va tenir dos germans més, Alfonso i Manuel, també enginyers.

A Madrid l’any 1911 va acabar la carrera d’enginyeria de camins. A la capital estava molt ben relacionat amb les altes esferes, la qual cosa li facilitava poder aconseguir algunes obres i beneficis per a la seva ciutat natal. L’any 1913 va entrar a l’Administració com enginyer oficial de segona dintre del ram. En aquests anys realitza nombroses obres, entre elles la central elèctrica de Albentosa sobre el riu Millars. A Terol l’any 1920 va projectar la cèlebre “Escalinata”, obra que comunica l’estació de tren amb el passeig de l’Óvalo, afavorint l’accés a la ciutat i embellint-la, el que li va donar gran popularitat entre els seus conveïns.

El dia 23 de maig de 1922, el periòdic La Provincia, que ell mateix feia uns anys havia fundat, publicava que José Torán de la Rad, en les darreres eleccions municipals, havia sortit elegit regidor. Uns dies després el mateix periòdic publicava que el seu fundador havia estat escollit alcalde de Terol per unanimitat. Li va durar poc

l’alcaldia, perquè proclamada la dictadura de Primo de Rivera va ser destituït i desterrat a Palma. Aquí es va unir amb l’arquitecte Guillem Forteza i per encàrrec del pintor Ionnes Saridaquis van construir el famós Palau de Marivent.

Malgrat que va deixar petjada per molts pobles de la província, a la comarca del Matarranya sols tenim una obra, el pont sobre el riu Matarranya a la vila de Massalió. Aquí va entrar de la mà, del també enginyer i polític, en Carles E. Montañés i Criquillion.

Carles Emili Montañés, malgrat que va nàixer a Barcelona l’any 1877, es considerava també de Massalió, d’on eren els seus iaios paterns i mantenia la casa pairal. Després de fundar a Barcelona amb l’insigne enginyer Frederick Stark Pearson la Barcelona Traction, el 1916 va sortir elegit diputat a les Corts de Madrid pel districte de Vall-de-roures-.

Gràcies a en Carles Montañés, la vila de Massalió va ser la primera de la comarca en tenir llum elèctrica, telèfon, telègraf i, fins i tot, algunes cases tenien aigua corrent.

Creuar el riu Matarranya els carros, els animals de càrrega i també les persones, sobretot a l’hivern, era un gran problema i per aquesta raó els de Massalió van demanar al seu diputat, Carles E. Montañés, ajuda per construir un pont.

Els precs van ser escoltats i segons publicava el periòdic La Provincia amb data del 26 de juliol de 1921 les obres del pont ja eren un fet. L’obra va ser costejada amb fonts municipals i per un donatiu a títol personal del diputat Carles Montañés i sota la direcció de l’il·lustre enginyer José Torán de la Rad.

La vila de Massalió celebrava la seva festa major el dia 20 de gener en honor a sant Sebastià, el patró de la població. La festa major de l’any 1922 va ser especial o com diuen aquí unes “festes majors” molt lluïdes i importants.

En aquesta festa major es van inaugurar les noves escoles, construïdes amb una subvenció de 6.000 pessetes aconseguida pel diputat i protector de la vila Carles Montañés. Es van derruir alguns portals de les antigues muralles i així es va aconseguir fer un gran carrer que donava entrada a la población d’una manera majestuosa. Aquest carrer, a partir d’aquest moment, portarà el nom d’en Carles Montañés. El carrer del Molí també es va condicionar i se li va donar el nom de l’enginyer José Torán de la Rad. Es va fer una visita al nou pont de formigó que s’estava construint. El mestre de cerimònies de la inauguració de totes aquestes millores per a la población va ser en Gerardo Doval, senador per Terol i una gran personalitat. Aquest gran amic d’en Montañés, com en Torán de la Rad, era membre del partit liberal i havia estat també cap de la policia de Barcelona durant la vaga de la Canadenca.

Pont de Massalió el 20 de gener de 2020

 

El pont anomenat de formigó que es va construir sobre el riu Matarranya es compont de set arcs de mig punt rebaixats i adovellats construits amb pedra. Els arcs es separen mitjançant pilars. Sobre el pont discorre la carretera, a banda i banda d’aquesta se situen ampits de pedra.

El pont es va inaugurar durant els dies de la festa major de 1923. Hi van ser presents el governador civil de la província, el senyor Cristóbal de Castro, el senyor Fuster, com a enginyer responsable màxim de la construcció del ferrocarril de la Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita, l’ajuntament en ple amb en Jaume Bondia al capdavant com alcalde, Montañés, Torán de la Rad, Duval i, pràcticament, tot el poble de Massalió.

Després dels emotius discursos, la senyoreta Alícia, filla d’en Carles Montañés, va tallar la cinta i va fer una passejada pel pont agafada del braç d’en Cristóbal de Castro. Cal remarcar que el senyor Montemar, el gerent o responsable de la construcció del pont, va fer tot el discurs en català.

Durant aquests dies l’Ajuntament de Massalió va prendre l’acord de nomenar als senyors Montañés i Montemar fills predilectes de la població i els senyors Torán i Doval fills adoptius.

El pont va sofrir greus danys en una riuada el 2000, en què el riu se’n va emportar tota la part superior. Més endavant aquesta es va restaurar i es va col·locar una nova barana.

José Torán de la Rad va estar molt compromès en la posada en marxa del tren de Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita. Va formar part de la comissió que va visitar al rei Alfons XIII l’any 1922


*Publicat a Compromiso y Cultura n. 70, octubre de 2020

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: