Dissabte 28 d’agost vaig poder assistir a una xerrada organitzada pels Amics de Nonasp amb la veu de Diego Ráfales com a protagonista.
Anomenant primerament als Amics de Nonasp i fent especial menció al meu estimat pare, Hipòlit Solé Llop, qui feia temps li va proposar fer esta xerrada, ens va explicar la seva trajectòria en l’àmbit d’ajuda humanitària des dels primers voluntariats, que li van fer veure a què es volia dedicar, fins al departament d’operacions de Metges Sense Fronteres (MSF), on treballa a dia d’avui. L’organització fa que les accions mèdiques siguin possibles des de 1967.
Des de llocs com Líban, Iraq, Gaza Camerun o Senegal Diego ha crescut dins de l’àmbit social i humanitari sense oblidar d’on ve i què pot oferir sempre.
La xerrada anava lligada al documental Gaza: Doctors Under Attack de Karim Shashdur, dur i realista a parts iguals. I Diego ens va contar la seva visió de l’horror a les zones de conflicte. Escoltar-lo fa pensar que de vegades no som conscients de la realitat que ens envolta.
Vigilats per drons les 24h i amb un alto el foc que no es respecta gens, la vida a Gaza és una bogeria on malviure és més fàcil que viure (si tens sort d’estar viu ) ja que el menjar és molt difícil d’aconseguir i molt car. I a més a més és complicat accedir als serveis sanitaris per a tothom. Però el pitjor de tot és que als mitjans de comunicació no se’n dona prou visibilitat.
Tant al seu escrit de la revista número 170, com la nit del dissabte 29 d’agost, Diego ens va parlar en xifres escandaloses.
Ara jo us parlo des de la impressió i l’horror que es normalitzen a les notícies perquè cal donar veu a aquest tipus d’accions humanitàries que només s’aturaran quan s’acabi la guerra, no podran amb Metges Sense Fronteres ni 100 bombes ni 1000 drons.
