
Carrégalo, l’amic dels masovers*
// Ramón Mur
De menut va fer, entre els masovers, molts amics que sempre va conservar. Tots els dies pujaven a l’escola condeixebles del mas de Mora, del de Sorolla o del de Tinyena, i a la vesprada, després de les classes, enfilaven camí endavant, de tornada a casa, i el xiquet que llavors era José Antonio Carrégalo els acompanyava un parell de quilòmetres per després tornar al trot fins a Mont-roig.
José Antonio Carrégalo Sancho, motor de l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig, va coordinar la publicació d’un llibre sobre els masos i els masets del seu poble quan ja començava a extingir-se l’extensa comunitat d’estes unitats familiars de pastors i pagesos, aïllades al camp a diverses hores de camí del nucli urbà més proper. Fascinat pels records dels seus companys masovers a l’escola, Carrégalo va recórrer, moltes vegades a peu, l’extens terme municipal de Mont-roig per tal de catalogar les masies i així publicar el llibre Monroyo, el hábitat disperso (las masías) que l’Associació Sucarrats va treure a la llum l’any 2003, en una entrevista publicada per Cuadernos de Cazarabet del Mas de les Mates, Carrégalo hi afirmava fascinat que «los xiquets masovers es fabricaven les seues pròpies joguines».
Una altra de les seves obres importants sobre l’esdevenir cultural de la vila on va venir a este món va ser Mont-Roig: el patrimoni immaterial (2008). Va recopilar tot tipus d’antigues vivències, moltes ja en trànsit de desaparició, perquè Carrégalo es queixava amb amargor que «estic veient que els iaios ja no conten historietes als seus nets». Aquest escriptor de l’alt Matarranya va escriure en català per a nombroses publicacions com Temps de Franja o la columna Viles i gents de la Comarca del Baix Aragó. I això que, en una entrevista a Artur Quintana per TdF va confessar ser un escriptor tardà en català, atès que el seu pare va ser castellanoparlant. Però la llengua del seu poble, el català de la Franja, era per Carrégalo la base cultural de la seua educació. «Jo vaig néixer a Mont-roig i vaig ser educat a Mont-roig», solia dir.
Vaig conèixer Carrégalo rastrejant experiències, ensumant la natura, a les rodalies del seu poble natal, un dia de ferotge tempesta estival. Va poder ser al mes d’agost de 1991 o al del següent, el dels Jocs Olímpics de Barcelona. Conduint amb compte sota un diluvi, vaig veure a un home amb un xiquet a prop de l’Ermita de la Consolació on llavors no hi havia cap hotel com en l’actualitat. Els vaig convidar a pujar i el pare em va preguntar pel meu destí. Li vaig dir que era de Bellmunt i a Bellmunt anava, però no m’importava retrocedir per apropar-los a casa seua. «Doncs jo estic llegint un llibre —va dir— sobre el seu poble que es titula Sadurija. » Aquí va començar una amistat amb José Antonio Carrégalo que potser hem cultivat menys del que als dos ens hagués agradat.
A partir d’este moment, em va convidar a debats i xerrades organitzats per Sucarrats i va assistir, almenys en dues ocasions, a les jornades de lectura pública que vaig organitzar en Bellmunt al vestíbul de la casa Membrado, tot i que per a ell el 15 d’agost no era bona data per coincidir amb el dia gran de les festes majors de Mont-roig.
José Antonio Carrégalo era uns quants anys més jove que jo, però vam sintonitzar molt i no he pogut menys que plorar amb amargor la seua mort, tot i que sabia el seu delicat estat de salut des de fa uns anys. L’última vegada que el vaig veure va ser en una assemblea de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Ell va al·legar motius de salut per no entrar a la nova junta i ho vaig fer jo, tot i que tampoc estic per complir amb els meus deures com a vocal de la direcció que presideix Joaquim Montclús. No cloc amb la tradicional frase feta «descanse en pau» perquè Carrégalo, en la vida terrenal que coneixem, va ser sempre un home de pau i de bé.
*Article cedit pel seu autor. Podeu llegir l’original en castellà al seu blog Entre páginas.
Tags: Tribuna
Trackback from your site.
Lluís Rajadell
| #
Molt bo.????
Reply
JOSPE LLUIS VAZQUEZ CARRERA
| #
Amics ,
Comes pot adquirir aquest llibre d’en Carragalò ?.
De vegades es voldria accedir als llibres que comenteu , però no és pot per no disposar de la forma per fer-ho. Què ho podria afegir¡. Des de Figueres-Alt Empordà , es fa díficil d’obtenir altre medi.
Cordialment
Reply
carles teres
| #
Bon dia. Ho esbrinarem i vos ho enviarem per e-mail.
Reply