Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

100 números d’«El Eco del Barranfondo»

// Artur Quintana i Font

Aquest dies llegeixo el número 99 d’aqueixa revista de la Torre de Vilella, que rebo des de fa molt de temps, i a la pàgina 3 observo que demanen col·laborar amb un treball al proper número 100. Penso oferir-los unes notes sobre com EB (El Eco del Barranfondo) informa d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de la Torre de Vilella, a l’Alt Mesquí, al Matarranya Històric, que d’ençà de l’oficialització de les comarques ha estat afegida al Bajo Aragón. Ací us n’ofereixo un avenç.

EB és en castellà, llevat del topònim català del títol. Ideològicament és facaista. El català no hi és mai anomenat així, sinó chapurriau, paraula que segons la GEA: Es un término peyorativo que significa “lengua mal hablada”, y así es interpretado por sus hablantes. Ocasionalment se l’hi anomena torradá, aragonés oriental i chapurriau o aragonés oriental de la Torre. El tema del català apareix bastant sovint a EB, tot i que poden passar mesos sense tractar-lo. La filosofia d’EB envers la llengua pròpia és museístico-necrològica: se pretende recuperar, antes de que se pierda, el màximo possible de nuestro “chapurriau”, número 65, pàgina 21. Mai no tracten l’oficialitat que la Constitució prescriu per al català arreu on es parla, tampoc l’ensenyament, que ofereix l’Estatut des del 1984. En una ocasió, tanmateix, declaren a 67, 20: Es muy fàcil aprender el idioma francès sabiendo Chapurriau, i en donen exemples: En Chapurriau “ventana” se dice “finestra” y en francès se dice “fenetre”. El català ix a les freqüents mostres de diccionari català-castellà, de literatura popular, de topònims, i en esbossos de gramàtica catalana, escrits tots amb ortografia patoisante de base castellana amb inconseqüències. Sorgeix també en llargues cites —en alguns casos de moltes pàgines— d’altres revistes, a voltes acompanyades de la traducció castellana.

Esmenten amb certa freqüència el filòleg codonyerenc n’Artur Quintana, conegut per estudis de les nostres tres llengües, i en alguns casos en publiquen textos. Així al EB 39, 5 declaren que aquest filòleg manipula els textos que edita del català de la Torre de Vilella, volent dir que els escriu —es tracta de textos recollits oralment— en grafia normativa, i no pas la patoisante de base castellana que EB fa servir. A l’EB 40, 41 li demanen que se’n vage a l’exili: Señor Quintana, don Arturo, déjenos en paz. Váyase a incordiar a su querida Cataluña. Ciertamente, le sobrará trabajo. O hágalo en poblaciones más grandes. Seguro que, como poco, le mandan a usted a freir espárragos o le cae alguna que otra querella—com així va ser poc anys després—, o a l’EB 58 el defineixen com a un sicario al servei del Govern Català. Aquest darrer article fou seguit a l’EB 59 d’una lletra al director del 22.12.2010 signada per en Ramon Mur, en José Ignacio Micolau i en José Miguel Gràcia: El objeto de esta carta es advertir […] que conviene distinguir entre insultos u ofensas y graves acusaciones […] resulta que en el articulo […] del mes de junio se llama ‘sicario’ al profesor Artur Quintana Font […] El calificativo sicario no es un insulto, sino una gravísima acusación. Per raons evidents i de tothom conegudes en Quintana mai no ha denunciat l’acusació al jutjat.

 

Cova i Corral de la Parra al terme de la Torre de Vilella, a tocar del Mesquí. / Sigrid Schmidt von der Twer

 

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: