// Vicent Pallarés Pascual
Narra la pel·lícula Alcarràs d’Anna Simón —guardonada amb l’Os d’Or a la Berlinale— la darrera collita a un camp de Lleida abans que es converteixi en un hort solar. A molts els pot esgarrifar pensar que es puga perdre la bellesa dels fruiters florits a la primavera i es trasforme en una successió de plaques brillants uniformes. També que es trenque una tradició familiar dedicada a cultivar el camp. La situació pot esgarrifar i amb raó.
El tema ha commogut, sobretot a les persones que no viuen en el medi rural i que, de vegades, el veuen una mica idealitzat i bucòl·lic. Penso que la situació narrada en el film ens hauria de fer reflexionar sobre quines condicions econòmiques i socials que ha patit el camp per a què s’haja arribat a aquest punt: preus baixos del producte, un canvi climàtic incert i unes condicions laborals que molts pocs ja volen acceptar i que compliquen els relleus generacionals.
Caldria fer una reflexió conjunta sobre quin model d’agricultura i ramaderia, i de societat rural actual tenim, així com quines transformacions s’haurien de portar a terme per a què les persones que habiten en aquest medi ho puguin continuar fent amb garanties i dignitat.
Si no, vendre energia verda, en un territori sembrat de plaques i aerogeneradors serà una de les poques opcions per sobreviure i obtenir ingressos en un món rural que defalleix, malgrat els múltiples debats i intents de reanimar-lo.
La conversió del territori com un immens generador d’energia no és sols tema d’un film: casos prop de casa nostra en coneixem uns quants. És un tema que genera un gran debat, ja que no hi ha una acceptació tan massiva a aquesta conversió. Caldria investigar si els pagesos hi estan a favor d’aquestes opcions. En el cas agrícola, s’hauria de comprovar si els camps que seran ocupats per plaques o aerogeneradors estan o no en conreu, i de quin tipus de cultiu es tracta. Dxaltra banda, el sector turístic es nega a aquesta conversió ja que es trenca la bellesa paisatgística. El debat està servit i serà llarg.
Publicat a Temps de Franja n. 154, juliol 2022