El jornal com a mesura de tot*

// Jordi Marín

De menut em fascinava la facilitat amb què la gent gran del poble ataüllava les dimensions dels bancals. Amb un simple cop d’ull eren capaços de calcular la superfície d’un tros de terra erma malgrat que aquesta tinguera una forma irregular. A l’escola ens ensenyaven a calcular àrees de quadrats, rectangles, cercles o fins i tot de figures compostes, però sempre havíem de tirar mà d’un tros de paper, d’una llapissera i d’uns minuts per fer els càlculs adequats. Ara bé, aquells hòmens només necessitaven una mirada i, tot i que en aquell moment no n’era conscient, anys d’experiència i suor.

Amb tot, el que em deixava més parat no era la rapidesa amb que dictaven sentència sinó les unitats amb què donaven el veredicte: jornals, fanecades… Això s’escapava de tot senderi, quines unitats són eixes? A escola no me n’havien parlat! Coneixia el sistema mètric i, com a molt, les àrees i hectàrees. Què era un jornal? I una fanecada?

Ma uelo, que li agradava fer de connexió entre el seu món i el que jo tenia a l’escola, em va donar la clau per fer la conversió: tres jornals i una fanecada són una hectàrea. Au! tot arreglat. O almenys això pensava ell, perquè jo em vaig quedar igual. Quanta superfície representa que és un jornal? I una fanecada? La resposta que em va donar em va deixar ben parat: el tros de bancal que un home és capaç de treballar —llaurar, segar…— en un dia, és a dir, en un jorn. D’aquí el nom, jornal. Però clar, quin tipus de mesura és aquesta? Perquè vincular-la al treball humà és una cosa ben subjectiva i, per tant, fruit inevitable de discrepàncies en tractes. Cal dir que hi havia un consens a cada zona del que s’entenia per jornal, així podem trobar equivalències que van des dels 397 m2 del jornal de cavar d’Olesa de Montserrat fins a les 4896 m2 del jornal emprat a llocs com Agramunt, Besalú, Igualada, Manresa, Montblanc o Vilafranca del Penedès.1 A casa nostra, als Ports, es feia servir una quantitat entre mig, 3060 m2.

Aquesta diversitat de patrons ens porta inequívocament a la superfície treballada a cada lloc, cosa que depèn de molts factors. De fet, hi ha territoris on s’hi especifica. Així tenim jornals de cavar, jornals de mula, jornals de terra, jornals de dallar prat, jornals de vinya…

Però no és el món de l’agrimensura l’únic lloc on el terme jornal, com a representatiu d’una quantitat, queda restringit. Així, la remuneració pel treball diari també rep aquesta denominació i hom fa el que sigui per guanyar-se el jornal. En alguns casos fins i tot ascendeix al rang d’ofici, car tots coneixem algú que es guanya la vida anant al jornal, un jornaler. Tècnicament l’hauríem d’anomenar autònom? Mereix un punt i apart allò que al poble en diem el jornal de vila, jornada dedicada al bé comú (reparació de camins, obres públiques…), ara en diríem voluntariat.

Utilitzar el treball humà com a referència va ser útil durant molt de temps i faríem bé de recuperar-lo per prendre mesura del que està per venir. M’explico. Qui més qui menys se n’ha adonat que alguna cosa està passant al món quan tot el sector de l’energia està trasbalsat. Tothom ha vist com s’incrementava el preu del rebut de la llum o del gas i de com cada dia costa més omplir el dipòsit del cotxe. Els conflictes geopolítics fa temps que tenen una component energètica, bé sigui pel petroli, pel gas o pels recursos minerals que han d’abastir l’emergent mercat de les renovables. I quina relació té això amb el jornal? Us preguntareu.

Sabem que l’accés a una font d’energia barata i amb una taxa de retorn energètic —relació entre l’energia que en proporciona el recurs i l’energia que necessitem per a obtenir-lo i distribuir-lo— elevada com el petroli ha permès el desenvolupament del capitalisme i de les nostres societats com mai abans en la història de la humanitat. És aquí on hauríem de recuperar el jornal com a unitat de mesura, però en aquest cas de l’energia. Vegem com.

S’estipula que un barril de petroli és capaç de proporcionar l’energia equivalent a 25.000 h de treball humà.2 Si tenim en compte que un barril equival a 159 litres i que una jornada laboral (jornal) són 8 hores, és fàcil veure que un barril conté 3125 jornals i que un litre de petroli equival a 19,6 jornals. És a dir, amb d’un litre de petroli podem extreure l’energia equivalent al treball d’una persona durant 19 dies i mig!! Veritat que la perspectiva ho canvia tot?

Aturem-nos, doncs, un moment i comencem a pensar quines conseqüències diàries tindria una disminució seriosa del subministrament d’aquest recurs. Crec que la manca de coneixement real de l’energia que és capaç de proporcionar el petroli no ajuda gens a dimensionar el problema al qual ens enfrontem com a societat. Els joules (J) són una unitat de mesura de l’energia massa abstracta, com també ho és el quilovat-hora (kWh), necessitem unitats que ens interpel·len directament i potser el jornal en podria ser un bon substitut.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022