Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Vint anys de Vida*

Joaquim Montclús, president d’ASCUMA

Temps de Franja celebra 20 anys de la seva presència al carrer. Va ser a principis del mes de novembre de l’any 2000 quan va aparèixer el primer número. El seu editorial estava ple d’il·lusions i bones intencions, com la de “contribuir a la normalització lingüística” escrivint-la íntegrament en català, fer palesa la seua “independència ideològica, basada en el pluralisme i el progressisme” i “no rebutjar col·laboracions d’arreu d’Aragó i dels Països Catalans…”, ideals tots ells vàlids de cara a un futur.

Val la pena celebrar-ho en aquests moments d’incertesa per a la premsa escrita i publicada en paper, i amb l’agreujant de la pandèmia que ens impedeix fer una vida plena.

Vull recordar i també rendir homenatge a la figura de Josep Galan que va ser la principal alma mater, perquè la publicació pogués veure la llum. Allà on siguis ara, moltes gràcies.

Gràcies també a en Màrio Sasot que va ser-ne el director durant molts d’anys, a la secretaria de l’ASCUMA, Cèlia Badet, pel seu treball incansable, a l’Isa, la cap de redacció fins fa molt poc, i a en Carles Terès, que actualment no sols fa tasques de coordinació sinó també de director. Als col·laboradors i a tots els que han fet i fan possible que actualment la publicació sigui una realitat. ASCUMA durant aquests anys n’ha estat també un gran bastió. Com a president de l’entitat em comprometo a fer el possible, perquè la publicació seguisca endavant.

Felicitats i per molts anys.

 



 Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA

El fet de celebrar el desè, vintè… aniversari d’una revista —o la seua variant “número 100”— és un costum social no escrit, però acceptat de manera majoritària. Encara recordo les meues reflexions fetes quan vam assolir els “10 anys i número 100”. I ara, com qui no vol la cosa, hem arribat als 20 anys i Sant Tornem-hi, a muntar una altra festa d’aniversari! Em sembla bé però penso que en el cas de TdF, hauríem de celebrar cada número, quatre vegades a l’any, perquè publicar una revista íntegrament en català a l’Aragó, al llarg de vint anys, és un acte de coratge que mereix que celebrem més sovint! Temps de Franja és un projecte viu i vital que, entre altres objectius, tal com ho vaig explicar ara fa 10 anys, pretén reivindicar un territori, donar a conèixer què fan les associacions a cada una de les seves comarques i, de retruc, fer pinya, és a dir, establir lligams entre els franjolins per tal de superar la geografia adversa d’una franja —en minúscula— de terra de nord a sud deficitària pel que fa a eixos de comunicació i per tant, de relacions entre els seus habitants. TdF ha fet, fa i farà Franja —i ara sí, en majúscula—, perquè, com es diu a Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany —això sí, referit a una altra qüestió, però que vull extrapolar al cas que ara ens ocupa—: “La paraula no sols designava la cosa, que prèviament era allí, sinó que creava la cosa que abans no existia”, tal ho com explica Marta Nadal a un article de març de 2018 a elcritic.cat.

 



Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja

Les persones que en la dècada del seixanta del segle passat, en anys de Cabdillatge, començaven a lluitar per aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana que ací es parla i la cultura que en conforma, o sia per la nostra dignitat de persones i d’aragonesos, vivien esperpillades d’ací i d’allà. Prest s’anaren organitzant i fundaren associacions: el 1983 AFRAGA, dita ara Institut d’Estudis del Baix Cinca. El 1986 sorgiren a Tamarit els Consells Locals de la Franja, amb l’esplèndid projecte d’estendre’s per tota la Franja, que no prosperà per mor dels arrelats individualismes, i ha quedat limitat a la Llitera. El 1986 fou el torn de l’Associació Cultural del Matarranya i el 2003 del Centre d’Estudis Ribagorçans. Aleshores ens vam adonar que feia falta tenir una associació panfranjatina, recuperant d’alguna manera el projecte inicial dels Consells. I el 2004 es fundà la ICF. Es tracta d’una entitat formada per cinc persones: un president i els de de les quatre associacions. El president parla en nom de totes les associacions en els tractes amb les administracions, en denuncia les mancances i proposa projectes de caire panfrajatí. ICF ha patrocinat l’edició de col·leccions panfranjatines de llibres: Quaderns del Cingle de creació literària, i La Gavella/La Gabella d’investigació, així com de la revista Temps de Franja amb els encartats Styli locus i Temps d’Escola. ICF convoca anualment el Premi Franja Cultura i Territori.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Avatar

    Josep Palahí Brugués

    |

    Només felicitar-vos per aquests vint anys de la revista que vaig seguint amb molt d’interès.

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: